La política ataca la justícia

El que li preocupa a la diputada Nogueras és un article, concretament el que modifica el 43 bis de la LEC, perquè l’esmentat precepte permetrà a qualsevol tribunal espanyol deixar pendent la vigència de qualsevol norma jurídica en el moment en què es plantegi una qüestió prejudicial davant el TJUE. I com vostès poden imaginar, no va gaire equivocada la diputada, perquè presumeixo que, a la majoria dels jutges o tribunals, potser els pugui semblar convenient plantejar qüestions d’inconstitucionalitat contra la llei d’amnistia, quan hagin d’aplicar-la.

El que no diu la diputada, suposo que perquè no li ha d’importar gaire, és que aquesta llei òmnibus, que d’això es tracta, enclou gravíssimes modificacions de lleis tan importants com la llei d’enjudiciament criminal, que poden convertir la nostra justícia en general, i la justícia penal molt en particular, en un paperot per cobrir l’expedient. Perquè, en cas de consolidar-se aquesta reforma, es veuran anul·lats principis essencials que fan democràtica l’administració de justícia penal, i que, si no es respecten, converteixen la justícia en un mer expedient per dictar sentències.

Segons la nostra Constitució, la justícia emana del poble. I per això, el seu article 120 estableix que les actuacions judicials siguin públiques, que el procediment sigui predominantment oral, sobretot en matèria criminal, i fins i tot que les sentències es llegeixin també en audiència pública, cosa que per cert es fa amb escassa freqüència. En desenvolupament d’aquests principis democràtics de la justícia penal, l’article 680 de la llei d’enjudiciament criminal estableix que els debats del judici oral siguin públics sota pena de nul·litat.

Es tracta de molt velles conquestes liberals de l’Administració de justícia penal, magistralment explicades pel prologuista de la llei d’enjudiciament criminal del 1882, Alonso Martínez, davant la concepció anterior, absolutista, en què el procés penal era inquisitiu, la prova regna per condemnar era la confessió, que s’obtenia com fos, i sens dubte la presència del poble en l’Administració de justícia era totalment inacceptable.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Ara, si ningú hi posa remei, s’instaura com a principi general que la justícia penal s’administri telemàticament, i no només en l’enjudiciament, sinó fins i tot en les diligències d’investigació, de manera que tret que algú ho demani i el jutge hi estigui d’acord, la publicitat dels debats i la immediatesa autèntica del jutge escoltant els testimonis, pèrits i els mateixos acusats, i veient-los com s’expliquen, passarà a ser un record del passat i el nostre país, de ser un Estat homologable al nostre entorn jurídic comunitari, descendirà a un rang absolutament impropi de la nostra gran nació.

Per això esperem que els juristes, i les entitats, tant institucionals, corporatives, com associatives, ens pronunciem contundentment contra aquesta llei i n’evitem la vigència, i així evitarem que el nostre país passi a ser un país tercermundista en matèria de justícia, i si no ho podem evitar, que Déu ens agafi confessats, i caldrà anar buscant una altra professió.