Mesures socials i consolidació fiscal

El mateix Pedro Sánchez va reconèixer ahir, en la presentació del nou paquet de mesures socials que la consolidació fiscal, és a dir, la reducció del dèficit i el deute públic, és un "deure" per al Govern. Així, i més encara si aquest es declara progressista com el seu, perquè d’aquest sanejament dels comptes públics depèn la garantia de poder finançar la sanitat, l’educació o les pensions. Deure o no, el que se sap és que és una obligació fixada per la Unió Europea, que creu finalitzada la crisi per la qual es va permetre un elevat nivell de despesa pública. L’"escut social" va costar a l’Estat 22.000 milions d’euros el 2022 i 15.000 el 2023 i aquesta és en part la raó per la qual s’ha hagut de reduir per al 2024, any en què s’espera un alentiment econòmic i en què s’ha de rebaixar el dèficit al 3% del PIB i el deute almenys al 106%. Tanmateix, el president del Govern creu compatibles els dos objectius, la consolidació fiscal i les ajudes socials. En el millor dels casos, es tracta d’un exercici d’optimisme. En el pitjor, una concessió al populisme condemnada a topar de cara amb la realitat.

Davant aquest panorama que s’entreveu gris, més les obligacions fiscals contretes amb la UE, però gràcies que la inflació s’ha reduït al 3,2% i el preu de l’energia s’ha moderat, l’Executiu ha decidit que la recuperació dels impostos sobre l’electricitat i el gas no sigui immediata sinó gradual. S’apuja del 5 al 10% l’IVA de la llum durant tot l’any i el del gas només fins a la primavera, quan passarà al 21%. Aquests increments permetran a l’Estat anar recuperant part de la recaptació impositiva perduda amb les rebaixes. Aquesta és segurament també la raó que ha portat Sánchez a prorrogar els gravàmens a les empreses financeres i energètiques, tot i que aquestes últimes podran deduir les inversions en grans projectes industrials i en descarbonització.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Cal preguntar-se si és adequat mantenir les mesures que beneficien tots els col·lectius sense cap distinció, una cosa qüestionable ja d’origen, com és el cas de les ajudes al transport públic en forma de gratuïtat dels abonaments de Renfe Mitjana Distància i Rodalies i les subvencions del 30% a les línies interurbanes, a les quals les comunitats han d’aportar un 20% addicional. La decisió de mantenir la reducció al 0% de l’IVA dels aliments de primera necessitat i al 5% dels de l’oli i la pasta acaba per tenir un pes més efectiu en el cistell de consum de les famílies amb menys recursos, però encara així continua sent un benefici indiscriminat, en lloc d’una mesura d’emergència per als més vulnerables. De res serveix aquesta baixada impositiva, a més, sense mecanismes per controlar si té efecte en el preu final, i fins al moment no es té coneixement que aquestes inspeccions s’hagin portat a terme. És una mesura escalada més proporcionada el descompte al bo social elèctric, dirigit als consumidors amb les rendes més baixes, dirigit a alleujar la pobresa energètica.

Sánchez assegura que l’economia espanyola va "pel bon camí" i que mostra "solidesa i fortalesa" malgrat la incertesa del context internacional. ¿Optimisme o populisme? Ni una cosa ni l’altra, i no serà fàcil per les pressions a què es veurà sotmesa la fràgil majoria que el sustenta, l’hauria de portar a no abandonar la prudència imprescindible perquè els comptes públics quadrin.