Vine a Espanya, Donald

Per això, si jo fos Trump venia a Espanya perquè aquí s’indulta o s’amnistia sense més problema els que s’aixequen contra la Constitució que van jurar complir. A aquests americans encara els falta molt a aprendre.

Trump es presenta novament com a víctima de persecució judicial injusta (lawfare) i ho recorrerà, de manera que l’última paraula la tindrà el Tribunal Suprem en una decisió que podria tenir repercussions sobre el seu futur als 50 estats i que ha motivat un ampli debat. Els seus defensors diuen que no s’hauria de deixar nou jutges decidir una cosa tan important i l’assumpte hauria de quedar en mans dels votants, entre els quals el seu suport no baixa: el 62% dels republicans creuen que hauria de ser candidat tot i que fos condemnat i fins i tot molts pensen que podria ser elegit estant empresonat i després indultar-se a si mateix des de la Casa Blanca. Surrealista.

Trump no m’agrada gens. Crec que la seva tornada faria molt mal a la democràcia nord-americana, que donaria pas a un règim autoritari on la divisió de poders i l’Estat de dret es veurien seriosament compromesos. Un home desafiador, convençut que li van robar l’elecció, amb ganes de venjança i decidit a saltar-se les normes que s’interposin al seu camí per ajustar comptes amb els "comunistes, marxistes, feixistes i esbirros de l’esquerra radical que com polls viuen als confins del nostre país, menteixen, roben, fan trampes en les eleccions, i faran qualsevol cosa possible, sigui legal o il·legal, per destrossar Amèrica". Això diu. I ha anunciat persecucions contra militars, jutges, fiscals, agents de la CIA o de l’FBI, periodistes, i legisladors que van votar a favor del seu impeachment o que van afirmar que va perdre l’elecció. Una autèntica caça de bruixes.

També crec que la tornada de Trump seria molt mala notícia per al món perquè el faria més insegur i inestable: s’entén amb autòcrates, lliga la política exterior als seus capricis personals, no oculta la seva admiració per Putin i rebutja donar ajuda a Ucraïna, que es veuria forçada a buscar la pau perdent territori. El seu suport a Israel és il·limitat i no se sap què podria fer amb l’Iran. No creu en l’OTAN ("I don’t give a shit about NAT") i Anne Applebaum pensa que l’abandonarà si és president, cosa que obligarà els europeus a encarregar-nos de la nostra pròpia defensa, una cosa que no s’improvisa i que podria portar-nos a haver de buscar un acomodament amb la Rússia de Putin. Tampoc creu en els drets humans ni en el canvi climàtic, li agraden les organitzacions internacionals (ONU, OMS, Unersco, OMC...) i, nacionalista, parla d’imposar una tarifa del 10% a totes les importacions. També endurirà la crucial política cap a la Xina. Daniel Drezner diu que el seu segon mandat faria que el primer s’assemblés a una excursió campestre (garden party).

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

I Joe Biden diu que si Trump no es presentés ell podria reconsiderar la seva decisió de fer-ho, però que si és candidat té l’obligació de parar-lo. Però amb 81 anys el seu carisma és perfectament descriptible, la seva popularitat baixa, els republicans volen fer-li un impeachment (destituir-lo), la seva política sobre Gaza és molt discutida fins i tot dins del seu propi partit, l’economia no l’ajuda i els anuncis de Robert F. Kennedy i de Joe Manchin de presentar-se a les eleccions com a independents poden treure-li vots. En realitat tot seria més atractiu amb altres candidats... però és el que hi ha i l’elecció es planteja a matadegolla.

No perdem l’esperança ja que el futur "no té llibret", com diu Isaiah Berlin, i encara poden passar moltes coses d’aquí a novembre. Mentrestant, continuo pensant que entre nosaltres Trump ho tindria més fàcil... n