Nit de Nadal diumenge, continuen les compres

La Nit de Nadal cau diumenge i continuen les compres. Carros a vessar, cistelles, bosses i més cues a tot arreu. El peixater s’ha posat un gorro de Pare Noel amb banyes de ren. Espero el meu torn pensant en tres coses, majorment en què escriure aquests dies, en les columnes corínties que sostenen la meva humil cabana. Deia el gran Manuel Alcántara, poeta i articulista, que en el còctel ideal de la columna, a part d’observació i experiència de la vida, resulta convenient afegir-hi unes gotetes de tendresa. "Com en el dry martini, unes gotetes que no disfressin el sabor de la ginebra, però que hi afegeixin una mica de pietat". El problema és que la compassió sol ser inflacionària; va caríssima en aquest món veloç i despietat.

Aigua amb gas

El pensament salta de les columnes a les dues llistes més o menys memoritzades: la de les compres de Nadal i la resta, les del rierol de la vida que discorre malgrat els festejos. Després de la sobretaula llarguíssima, quan l’últim dels convidats se n’hagi anat, quan la llum dels fanals penetri espectral pels balcons i les olles reclamin rentada per sobre, caldrà poder recórrer a un iogurt desnatat, una pera o un got d’aigua amb gas. Recorda: bossa de gel, col·lutori, pastilles per al rentaplats.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

A la filera atòmica de la polleria, llegeixo el diari del dia per treure alguna cosa de profit de l’espera: Sánchez i Feijóo han acordat sense concessions desbloquejar el Consell General del Poder Judicial amb la "supervisió" de Brussel·les, a l’estil Puigdemont. Vaja, sembla que s’ha posat de moda la figura del mediador, que, ben mirat, hauria resultat de gran utilitat en el terrible Nadal del procés. No l’enyoro.

A la parada de la fruita seca, algú ha perdut la seva llista de la compra, un paper rebregat, trepitjat i amb una de rodada de carro. El recullo per si les anotacions em refresquen el cap. Amb la cal·ligrafia antiga i el pols tremolós d’un avi, d’algú que no va poder estudiar, ha escrit "polborones" i "salmón ahumado" sense hac, una absència que m’envaeix de tendresa, com les gotes del dry martini d’Alcántara. Penso en altres absències, les que hi haurà a totes les taules, buits que continuen nuant les celebracions any rere any en una mena de cadena sagrada. Bones festes.