Maria, "beneïda ets entre les dones"

Però si retirem la part divina de la seva figura, ens queda analitzar Maria com a personatge històric i com a dona. I just pel seu sexe, la vida de Maria té bastant de real i serveix de mostra d’altres moltes. Per començar, és la mare de Jesús però, tret de l’anunciació, la seva presència a la Bíblia és més aviat poca. Cal acudir als evangelis apòcrifs, aquells que estan al marge del relat oficial, com l’Apòcrif de Jaume.

Allà, òbviament, tot queda aliè a l’anàlisi científica, com qualsevol religió. L’excepcionalitat ja comença des d’abans d’arribar. Com que els seus pares, Joaquim i Anna, no tenien fills, llavors un àngel obra el miracle i Anna es queda embarassada de Maria. Així, ja era més fàcil convèncer que la història es repetiria anys després.

El que sí que ens certifica la seva posició social com a dona va ser el seu destí. I és que en aquella època les nenes ja podien casar-se a partir dels dotze anys i sis mesos. A Zacaries se li apareix un àngel que mana reunir "tots els viudos del poble [...] i aquell a qui el Senyor enviï un prodigi, d’aquell serà Maria la dona". Poc menys que un sorteig. I aquí arriba un Josep gran i viudo. Diuen alguns textos que ell, uns setanta anys. Maria, uns quinze.

S’acorda la relació divina i, com marcava la norma, hi ha un any de compromís i després se celebraria l’enllaç. I entre aquelles dues etapes ve el momentàs: l’anunciació sobre Maria, per part de l’àngel Gabriel. I arriba el culebró, perquè sant Mateu ens explica que Josep va abandonar Maria en secret perquè ell la considerava adúltera. Per descomptat, sempre aquesta sospita sobre nosaltres. Però és clar, la llei deia que si la volia repudiar havia de ser de manera pública. I llavors un àngel adverteix a Josep que no l’abandoni, perquè ell seria el pare del Messies. I ell, llavors, obeeix.

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

I a partir d’aquí, la fugida, el part i la resta de la història. Es diu que Maria va morir a prop dels 60 anys. I, ella, sense pretendre-ho, es va convertir en la vara de mesurar per a la resta de dones. Les revisions històriques ens confirmen com el patriarcat es va encarregar d’utilitzar la seva figura per marcar la pauta de la bona i mala dona, de la bona i mala mare. Perquè en Anna i a Maria, l’important era tenir descendència. Aquest era el nostre únic valor i funció durant segles.

Avui, al marge de la religió, ens sorprenen aquests matrimonis. I, no obstant, la vida de Maria reflecteix encara el destí de tantes altres nenes que ara se sotmeten a matrimonis forçats no per ordre divina sinó cultural o política, casades amb homes grans, que les violen com a menors i les deixen embarassades, que els coarten la vida per sempre. La història poc beneïda, i poc diferent, per a altres dones per més que passi el temps.