Rèquiem pels migrants

El drama de la immigració és que, a còpia de manipular els seus efectes, no hem entès els principis sobre els quals un continent com el nostre hauria d’actuar. Sotmesos a l’auge de discursos ultranacionalistes, hem tancat la porta i hem posat tanques perquè no hi entri ningú, mentre ens encaminem cegament cap al fracàs. Només l’entrada d’emigració pot corregir el declivi progressiu de la nostra societat envellida que serà incapaç de mantenir l’estat del benestar en molt poc temps.

Una mentida repetida

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

En tot just dues dècades més d’un terç de tota la nostra població serà més gran de 67 anys. ¿Qui pagarà les pensions? ¿Qui mantindrà el sistema públic de salut? ¿Qui l’educació? Davant aquests dilemes no deixa de créixer una mentida repetida. Un missatge que atrau a votants temorosos de perdre la seva feina i beneficis socials, per distreure l’atenció dels problemes reals. Des de les desigualtats fins a la seguretat econòmica o l’escalfament global, el recurs als migrants com a problema es repeteix.

Tots els països d’Europa entonen el rèquiem per ells, quan els necessitem cada vegada més. Però en comptes d’una política migratòria comuna que frenés els traficants i posés criteri a les necessitats, es construeixen tanques i s’endureixen les condicions d’entrada, cosa que només aconsegueix augmentar el benefici dels clans criminals que els porten. Tot un error, perquè la realitat és que sense immigrants el rèquiem serà per nosaltres.