Oci
Cinema prèmium
Una de les primeres conquestes de llibertat va ser anar al cine amb les amigues. En el meu cas, l’antic cine Bosque de Barcelona just abans que reobrís com a multisala el 1998. Després, ja a la facultat, em vaig aficionar als cinemes Verdi. Cada setmana en queia una, de pel·lícula. Normalment els diumenges a la tarda, però també els dissabtes a la nit. Anar al cine era una estupenda primera cita i un bon test de qualitat de la potencial parella. Coincidir amb les pel·lis era un bon senyal. No sé si ara encara es porta això, perquè un informe recent apunta que els catalans anem al cinema menys de dos cops l’any.
Entro a l’estadística. Hi vaig poc. Els primers anys de maternitat condicionen molt i viure fora de ciutat, també, perquè és escassa l’oferta interessant. A banda, és clar, dels nous hàbits que ens han fet perdre fins i tot el test de qualitat: ara ja cadascú mira el que vol al seu ordinador, a la tauleta o al telèfon mòbil.
Però l’altre dia hi vaig tornar. Estrenaven Wonka amb un fantàstic Timothée Chalamet de protagonista i la sala més propera l’oferia a la nova sala prèmium: grans butaques reclinables amb reposapeus i safata plegable on al veí desconegut ni l’intueixes, tot i que el crispetaire compulsiu del darrere es fa notar igualment.
AL·LICIENTS PER SORTIR DE CASA
Les sales de cinemes se les empesquen totes per oferir nous al·licients. En encendre’s els llums després de la pel·lícula tots els cossos semblaven com caiguts del cel, abandonats com qui s’abandona al sofà de casa, alguns fins i tot en mitjons, com si fos la saleta d’estar de casa… Prèmium, prèmium, no ho sé. Gairebé sempre el problema està en la convivència, en com creu cadascú que s’ha de comportar fora de casa.
Potser l’error va ser comparar-ho amb el record de la magnífica sala de cinema del Soho House de Barcelona. Una sala preciosa amb sofàs i parets tapissades i tauletes amb lamparetes per posar-hi el còctel on anar a veure una pel·lícula sí que és una experiència valuosament diferent de la temptació de quedar atrapat al sofà de casa triant pel·li a qualsevol plataforma. I en mitjons.
