Capturada per oportunistes

El Govern està a punt d’autoritzar que fons estrangers oportunistes aconsegueixin el control de Celsa, una importantíssima multinacional catalana que dona feina a prop de 10.000 persones i que es dedica a la producció d’acer verd a partir de ferralla que fon als seus forns elèctrics alimentats per energia renovable. Una empresa del futur i al cor de l’economia circular el control de la qual està a punt de quedar en mans de fons dedicats al pelotazo especulatiu i no a la generació de valor i ocupació de qualitat a llarg termini. Mentrestant, el Govern de la Generalitat de Catalunya no està exigint que la propietat i el centre de decisió no quedin en mans de fons especulatius sense cap compromís amb l’entorn social i econòmic del país.

Quan passi això, l’escut antiopes que es va aixecar durant la pandèmia per precisament evitar que passés això haurà quedat en paper mullat. Els fons especulatius han comptat l’empresa embutxacant-se una quitació del 64% del seu deute original amb els bancs (2.600 milions d’euros), gràcies a la recent i deficient reforma de la llei concursal que atorga uns drets excessius als creditors en detriment dels propietaris i els treballadors que han aixecat l’empresa. Aquesta via d’aigua per entrar a les entranyes de les empreses productives ha sigut ràpidament detectada pels bufets i lobbies clientelars que sobrevolen el teixit productiu a la recerca de preses propícies de les quals emparar-se i cobrar minutes milionàries i/o entrar en el nou consell d’administració resultant.

Celsa és una empresa estratègica, com va acreditar l’acord del Consell de Ministres que li va concedir una ajuda de 550 milions d’euros encara no feta servir a través

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

de la SEPI, crítica per aconseguir a Europa i el món un medi ambient saludable i per assegurar el subministrament d’acer verd, que serà imprescindible en el futur per fabricar tota mena de vehicles a un preu assequible segons avanci la normativa mediambiental europea. El Govern pot vetar l’operació amb fonament en aquests arguments i aconseguir la seva propietat assignant la quitació i les ajudes concedides a la seva compra. Si no ho fa serà una mala notícia per a tothom. Significarà que tot el discurs sobre l’autonomia estratègica i la política industrial activa és només màrqueting i que aquí de l’únic del que es tracta és de rebaixar el risc empresarial amb diners públics mentre els beneficis es mantenen privatitzats o es faciliten operacions especulatives en què participen les clienteles afins.

Celsa és una empresa rendible amb grans perspectives i estratègica per al nostre benestar futur. El seu sobreendeutament és fruit d’unes previsions que no es van complir a causa de l’impossible de preveure, l’impredictible, una pandèmia. El Fons de Suport a la Solvència d’Empreses neix precisament per atendre aquestes situacions. En conseqüència, la SEPI ha d’aconseguir-ne la propietat per preservar el seu valor industrial i ocupació de qualitat a llarg termini. El Govern de la Generalitat de Catalunya hauria de contribuir junt amb el Govern d’Espanya a garantir l’assignació de la quitació, ja que es van adjudicar els fons en una operació clarament especulativa, i que aquesta vagi a qui de veritat li correspon –els ciutadans i contribuents– i les ajudes ja dotades facin viable el seu control públic.