De l’erto de la covid a l’erto climàtic

Aquesta situació climàtica, cada vegada menys excepcional, corre el risc de convertir-se en estructural i afecta ja no només la salut, sinó tots els àmbits del nostre dia a dia, des de la feina a l’oci. Els episodis de temperatures extremes cada vegada més intensos i freqüents obliguen a repensar les condicions del mercat laboral, sobretot en l’àmbit de la prevenció, com molt bé explica Gabriel Ubieto en el nostre últim informe Amb P de Planeta.

Notícies relacionades

Guanyar versus governar

Les veus de les víctimes

El repte és majúscul tant per a empreses com per a treballadors i administracions públiques, que han d’adaptar-se a un risc creixent. És moment de nous protocols per als nous rècords de calor. Limitar la jornada de treball de les persones que treballen al carrer o a l’exterior, reorganitzar horaris, aplicar ertos climàtics –com ja n’hi va haver covid– per a onades de calor o tempestes imprevistes i donar incentius des del sector públic són només alguns exemples que ja estan permesos en la legislació i que poden perfeccionar-se. 

La qüestió no és fútil. L’Organització Internacional del Treball calcula que l’estrès tèrmic associat a l’augment de les temperatures reduirà les hores de treball hàbils i el 2030 es podria produir una pèrdua de productivitat equivalent a 80 milions de llocs de treball. És urgent evitar-ho i abans que mori la tardor.