La valentia del conseller Mascort

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

09 de de juliol del 2023. 14:04

0 Comentaris

Jordi Otix

Cada dia sento més admiració pels polítics que, a més de tenir hores de vol al seu partit, dominen els temes que gestionen quan els toca fer-ho. Podria posar exemples de diferent signe. Del món de Junts, citaria Damià Calvet i Ricard Font. Del món del PSC, Isaías Táboas i Montserrat Tura. El meu últim descobriment en aquesta fauna tan escassa és el flamant conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, que ha concedit la seva primera entrevista a Valentina Raffio i a Guillem Costa, que han publicat en dues entregues, una de dedicada a la gestió de l’aigua i una altra a la protecció del medi natural. Les respostes han sigut igual d’exhaustives i competents que les preguntes. Una cosa molt poc freqüent. Fer política a partir del coneixement exigeix alguna dosi de valentia sense arribar a tenir conductes suïcides. Respecte a l’aigua, Mascort explica el que tots sabem i ningú s’atreveix a dir: plourà menys i hem d’intentar utilitzar menys aigua. A més, la que tinguem haurà de ser, en part, resultat de la regeneració i de la dessalinització, que tenen un cost superior. I per posar la guinda cal fer eficient la xarxa de distribució i evitar fugues que fins ara eren tolerables. En conseqüència, els costos del cicle de l’aigua pujaran. I aquesta contingència haurà de cobrir-se o amb els impostos o amb els preus que paga el consumidor final. Impecable. I als antípodes del populisme del món dels Comuns, entossudits a afirmar que paguem l’aigua més cara del que hauríem de fer no per l’augment dels costos i per l’escassetat, sinó pels beneficis de les concessionàries. A algun estrateg electoral les manifestacions de Mascort li deuen haver grinyolat, però ja és hora de dir alt i clar que el que sovint ens cansa no és la política, sinó la versió de la política que imposen aquests ‘spin doctors’ que només miren enquestes en les quals ens cosifiquen i ens tracten d’imbècils fins al punt de convèncer-nos que ho som. Gràcies, conseller, per no tractar-nos així. Té tot el nostre reconeixement.