NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Trias, García Albiol i certa superioritat moral

1
Es llegeix en minuts
Trias, García Albiol i certa superioritat moral

Hi ha partits polítics, o sectors de partits polítics, que tendeixen a presentar-se com a legítims propietaris d’alguns electors o d’algunes institucions. Si els votants de Badalona opten pel PP, certa esquerra considera que és conseqüència de la demagògia de Xavier García Albiol o de l’ús que fa de determinats mitjans digitals. I, segurament, una part de la seva arrasadora majoria absoluta prové d’aquestes pràctiques. Però mai hi ha ni la més mínima autocrítica sobre la seva pròpia responsabilitat en la decepció dels que consideren els seus electors naturals. Quan algú que té propensió a votar un partit no ho fa, vol dir que l’error és monumental. En política és molt habitual veure la palla en els ulls dels altres i no la biga en els seus. Uns veuen ‘fatxatubers’ i d’altres veuen el clan de la cella. Però el fenomen és el mateix, gent que utilitza políticament la seva influència social.  

El súmmum d’aquesta tendència és quan un partit no aconsegueix l’alcaldia o la presidència sent el més votat. Jaume Collboni ha «arrabassat» l’alcaldia a Trias, peròLluc Salellas ha aconseguit doblegar Sílvia Paneque amb un projecte de ciutat. Curiós que la mateixa legalitat doni peu a dues legitimitats presumptament contraposades. Ideològicament, tan antinatural és que la CUP investeixi un president de Junts com que el PP recolzi un alcalde amb els Comuns. Perquè el vector, certament, no és ideològic, com tampoc ho era el suport de Maragall a Trias. Podem considerar que els fronts patriòtics són una mala praxi, però llavors han de ser-ho en totes les circumstàncies. Aquí gairebé ningú recorda que Salvador Illa va ser la llista més votada al Parlament o que Artur Mas va pretendre ser investit president sent el número 4 de la llista de Junts pel Sí i que va acabar per retirar-se a petició de la CUP. La incoherència forma part de la condició humana. Res a objectar. Però per aquesta mateixa raó seria recomanable que ningú doni lliçons des d’una certa superioritat moral