L’espiral de la llibreta Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Un congrés ecumènic de columnistes
Alguns dies el pensament s’estanca com una bassa de mosquits
Em desperto tard, preparo cafè i m’assec a escriure aquesta primera línia. De seguida me n’adono que he de retrocedir amb el cursor perquè en lloc de ‘desperto’ he teclejat ‘deserto’, i aquest és el problema: què explicar-li a l’improbable lector, sense avorrir-lo, aquest diumenge d’astènia primaveral. Ahir a la nit em vaig ficar al llit pensant que dedicaria la columna d’avui al nou llibre de Valentí Puig, columnista enciclopèdic d’aquesta santa casa, traient-li punta a l’últim paràgraf llegit abans d’apagar el llum: «Les tantes petites coses que tens a l’abast quan t’aixeques del llit cada dia i són com un eixam de papallones que voletegen buscant una bona branca on parar i posar-se». Parar i posar-se. Però ‘Casa dividida. Dietari del 2022’ (Proa / Destino) mereix un cap més clar que el meu ‘aujourd’hui’. Hi ha dies que el pensament discorre com un rierol de muntanya, ràpid, saltironant, flexible; i d’altres en què es queda clavat. Una bassa de mosquits.
Entretots
El problema no és la falta de temes –més aviat sobren–, sinó la veu, fugir de la cridòria política i estar a l’altura de l’espai assignat, el «gueto privilegiat», en paraules del professor Martínez Albertos. De vegades, la llibertat absoluta, escriure el que et doni la gana, resulta un dard paralitzant.
WHISKY I AIGUA AMB GAS
Des de fa un parell de mesos, des que vaig llegir un escrit de Julià Guillamon a ‘La Vanguardia’, faig voltes a una idea marciana: organitzar un congrés ecumènic de columnistes a Espanya. El text de Guillamon es titulava ‘Com escric alguns articles’ i arrencava així: «Un dels elements fonamentals és el trac: la sensació d’angoixa abans d’actuar. Quan em toca escriure un article tinc trac». Seria reconfortant i enriquidor compartir els tracs, els trucs i els mecanismes de descart en aquest hipotètic simposi, ben regat de whisky. O millor, d’aigua amb gas, perquè els millors ponents acumularien ja molts anys de redaccions i barres.
Notícies relacionadesUna de les taules rodones s’ocuparia de divagar sobre la funció del columnista, qüestió que, segons descobreixo en un text acadèmic, va preocupar Javier Marías: ¿entretenir? (que difícil); ¿alliçonar? (quin horror); ¿criticar? (ai); ¿ajudar a entendre més bé el nostre temps? (massa pretensiós). De vegades és millor callar i buscar una bona branca on posar-se, com les papallones.
No em facin massa cas. Deia Manuel Alcántara, poeta i periodista, que tot el que s’escriu a les volanderes pàgines d’un diari té una irrefrenable vocació d’oblit.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
