NEWSLETTER

Una neutralitat enganyosa

1
Es llegeix en minuts
Una neutralitat enganyosa

Prolegòmens del Mobile World Congress carregats de notícies del sector. Fa unes quantes edicions que anunciem l’esclat de les noves xarxes de 5G que han de permetre la televisió en mobilitat i altres serveis de valor afegit. Però les operadores de telecomunicacions no estan invertint per aconseguir-ho. El desplegament exigeix fer una malla de repetidors de telefonia mòbil més espessa i les operadores consideren que la millora en el servei no els proporcionarà una millora en els ingressos perquè els principals beneficiaris (les plataformes de continguts com Google, Meta i Amazon) no pagaran més. Fa temps que Telefónica, Vodafone, Orange i Deustche Telekom condicionen aquesta inversió al fet que els puguin cobrar unes tarifes especials. Ara Carles Planas avança que la UE convocarà aquest dijous una consulta per considerar aquesta possibilitat.

És important entendre la naturalesa d’aquest debat. Està en joc el que els experts anomenen la neutralitat de la xarxa. Un principi que està en la base de l’esclat digital i que estableix que els operadors de telecomunicacions no poden cobrar tarifes diferents en funció del tipus de continguts o serveis que transportin a les xarxes digitals. En els inicis d’internet va tenir tot el sentit del món per evitar que els trust de les telecomunicacions expulsessin els petits creadors de continguts o serveis. Però 20 anys després, els ‘trust’ els han creat els que van néixer gràcies a aquesta neutralitat i han creat monopolis de serveis, com Google, que ofeguen els que no s’integren al seu ecosistema. Aquest tipus d’empreses no tindrien la mida que tenen si haguessin de pagar per utilitzar les xarxes a un preu diferent que els seus competidors amb menor quota de mercat, simplement pel volum de banda que utilitzen, per exemple. Es va evitar que BT i Telefónica s’apropiessin d’internet, però es va estimular un altre tipus de concentració. De l’asimetria legal, de l’estraperlo, se n’han aixecat potents imperis. El que planteja la UE no va contra la llibertat, sinó precisament contra la seva absència. I la pròxima batalla hauria de ser que paguin pels continguts que utilitzen. No es deixin enganyar.