Article de Joaquim Coll Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

El preu de la demagògia

La nova llei té molts aspectes positius, però paga el preu de la demagògia del 2018 després del cas de ‘La manada’

1
Es llegeix en minuts
El preu de la demagògia

El Govern de coalició està a un pas del desastre per una qüestió a priori insospitable. No és per la guerra d’Ucraïna, o l’OTAN, ni per la política econòmica, sinó pels delictes contra la llibertat sexual, una cosa en què tant el PSOE com Unides Podem militen de manera semblant. I, no obstant, tots dos són víctimes de la lectura tergiversada que el 2018 es va imposar en la societat espanyola sobre la sentència que va dictar l’Audiència de Navarra contra ‘La manada’. «No és abús, és violació» va ser el crit eixordador que va inundar els carrers, però que no tenia res a veure amb el contingut de la interlocutòria que va condemnar els acusats a nou anys de presó per abús sexual agreujat per prevalença. Cal repetir-ho una altra vegada: els jutges sí que van creure la víctima, van afirmar que no hi havia hagut consentiment i van condemnar per diverses violacions. Però en la societat i els mitjans es va imposar un clima de màxima hostilitat, el terme ‘abús’ va passar a ser inacceptable. La realitat és que aquesta tipificació no procedia del plistocè, sinó d’un Codi Penal que havia reformat l’esquerra el 1995, diferenciant entre abús i agressió, amb la violència com a element separador i amb penes majors en cas de penetració (vaginal, anal o bucal). La sentència va ser revisada l’any següent pel Tribunal Suprem, que amb millor fortuna va apreciar violència i va condemnar per agressió, i va elevar les penes a 15 anys de presó.

Al seu dia vaig seguir els esdeveniments amb perplexitat davant el clima d’histèria populista que impedia raonar a moltes persones quan intentava explicar-los que la sentència no era cap disbarat. En la nova llei de la ministra Irene Montero tot és agressió, i això ha ocasionat problemes tècnics amb les penes, perquè no tots els delictes són iguals ni la violència ocupa el mateix paper. S’ha volgut traslladar la repulsa que ens provoquen aquest tipus de fets a un Codi Penal que ha d’atendre circumstàncies diferents perquè altrament ens carreguem l’Estat de dret. No dubto que la nova llei tingui molts aspectes positius, però paga el preu de la demagògia del 2018.