L’espiral de la llibreta | Article d’Olga Merino Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Tot va començar amb Lilith, la dona que va abandonar Adam
‘Mireia’, una novel·la entorn dels mites de la histèria i la ‘femme fatale’
No sembla mal pla per estrenar dissabte: un vermut literari a la llibreria Ona (Pau Claris, 94). Al migdia, Purificació Mascarell, professora de Literatura Comparada a la Universitat de València, i la periodista cultural Anna Maria Iglesia presenten, mà a mà, la novel·la de la primera titulada ‘Mireia’, guardonada amb el premi Lletraferit 2022. La vaig llegir amb gust i d’una vegada pel ritme, la boirina gòtica que l’envolta i les intel·ligents reflexions que cabdella el text sobre la condició femenina, el plaer, la bogeria i l’asfíxia de la llibertat. I perquè rescata de l’oblit una figura molt interessant, la del neuròleg d’origen valencià Lluís Simarro Lacabra, lliurepensador i maçó, que va treballar com a metge visitant entre 1880 i 1885 a l’hospital de la Pitié-Salpêtrière, a París, on Jean-Martin Charcot impartia les famoses ‘leçons du mardi’ (lliçons dels dimarts).
Reducte de prostitutes
Des dels temps de Lluís XIV, a la Salpêtrière anaven a parar les dones incòmodes: captaires, adúlteres, lladres, epilèptiques, alcohòliques, àvies senils, llibertines, melancòliques, boges, discapacitades mentals, lesbianes. També, les pobres de solemnitat. Feminitat incontrolable i, per tant, tancada. A finals del segle XIX, Charcot va escenificar als seus pavellons un espectacle circense amb lespacients diagnosticades d’histèria –del grec ‘hystéra’, ‘úter’–, un versàtil calaix de sastre on es ficava una gran panòplia de símptomes peculiars, com l’insomni, la infertilitat, el rebuig de casar-se, la desobediència o l’excés d’apetència sexual. Amb el temps, va desaparèixer dels manuals mèdics: la histèria no constituïa una patologia, sinó un discurs.
Vampira xuclasang
Notícies relacionadesMolt hàbilment, Mascarell entreteixeix la trista figura de la histèrica amb la d’un altre mite finisecular que es forja alhora que el sufragisme: la dona fatal. Voluptuosa, pecadora, la bellesa letal, la vampira xuclasang, la Salomé que mana tallar el cap de Joan Baptista en el banquet d’Herodes. Encara que el concepte de ‘femme fatale’ s’encunya al segle XIX, el relat es remunta a una llarga tradició que neix amb la llegenda hebraica de Lilith, la primera dona que Déu va fer com a companya d’Adam, una femella que es nega a mantenir-se submisa al paradís i escapa.
La genealogia de la dona com a amenaça és antiga i es projecta fins als nostres dies, amb instruments com el ciberassetjament a les xarxes. La llibertat de les dones sol creuar-se amb les pors masculines. Una lectura oportuna.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
