L’espiral de la llibreta | Per Olga Merino Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La sogra de veïna i altres despits
Sobre la cançó de Shakira, tercer dard contra Piqué des de la ruptura
Per a himne de l’amor contrariat, de cor fet estelles, per esgargamellar-se amb ell al karaoke, cap càntic espetega millor a l’aire que el fuet de ‘Rata de dos potas’, de la mexicana Paquita la del Barrio, tan idolatrada pel narcotràfic. La cançó ascendeix fins a les cotes més elevades del despit, després fins i tot d’una arrencada com aquest: «Rata inmunda, animal rastrero, escoria de la vida, adefesio mal hecho. Infrahumano, espectro del infierno, maldita sabandija: cuánto daño me has hecho». La senyora Paquita, la reina de Veracruz, més diàfana que un ‘caballito’ de tequila. S’ha de reconèixer, no obstant, que Shakira i el productor argentí Bizarrap han estat sembrats amb la lletra del nou dard contra Piqué, el tercer des de la ruptura, amb 30 milions de visites a Youtube en les primeres 15 hores des del llançament. Clin, clin, clin. «Les dones no ploren, les dones facturen».
S’ha acabat
La millor estrofa, sens dubte, és aquesta altra: «Me dejaste de vecina a la suegra, con la prensa en la puerta y la deuda en Hacienda». El fibló de la colombiana ha superat el de Julio Iglesias quan li va enviar missatget a Isabel Preysler amb allò de «el millor de la teva vida m’ho he emportat jo», al·ludint a la seva relació de joventut, quan la seva pell era fresca i el seu ventre «un turó tancat». I gairebé, gairebé, la de Barranquilla frega María Jiménez amb aquell gran èxit que resulta impossible escoltar sense recordar l’actor Pepe Sancho. «Todo lo que yo te haga antes ya tú me lo hiciste. Y ahora, ¿qué quieres conmigo si tú para mí no existes?». S’ha acabat. Amb la malvolença no hi ha res a fer; quan t’abandonen és fotut però, si et deixen per un altre o una altra, esclata el súmmum.
Entretots
Qui dorm amb canalla es lleva pixat, diu el refrany. I idèntic paràmetre es podria aplicar els que s’enrotllen amb persones que abracen inquietuds artístiques: s’acaba l’amor i, pam, et retraten, com a part del risc. Això de Shakira és més un sobreescalfament rendible que una obra d’art, però ens distreu del món i els seus despropòsits. Fa falta.
Balades d’amor
Notícies relacionadesDe tota la vida, les millors cançons parlen de desamor. El mateix ocorre amb algunes novel·les brillants (‘Madame Bovary’, ‘Lolita’, ‘El gran Gatsby’). Oscar Wilde es va despatxar a gust, amb elegància exquisida, a ‘De profundis’, la carta dedicada al beneit insofrible de Lord Alfred Douglas. És així: sovint, amb el temps, el dolor acaba transformant-se en l’obrador en combustible, carbó del bo.
Pel desamor transita fins al més corrent dels éssers humans. Però el vent del nord passa, arrossegant-ho tot, i potser un dia llunyà es recorden les fulles mortes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
