Apunt

Mesures anticrisi: bona partitura, mala afinació

1
Es llegeix en minuts
Mesures anticrisi: bona partitura, mala afinació

JUAN CARLOS HIDALGO / EFE

El tercer paquet anticrisi no ofereix sorpreses respecte els anteriors, al perseverar en actuacions orientades als col·lectius més sacsejats per la persistent alça de preus. Una inflació que s’enceba en l’alimentació, cosa que porta a reduir l’IVA per als productes bàsics i a una exempció total de l’impost, durant sis mesos, per als aliments de primera necessitat. Al seu torn, s’aprova una ajuda directa a les famílies de menor renda, així com altres mesures en l’àmbit energètic i de lloguer de vivenda. Les noves actuacions suposen un cost a les arques públiques de 10.000 milions d’euros, part dels quals s’espera ingressar amb els nous impostos a la banca, les energètiques i els grans patrimonis. Així, en conjunt, l’actuació governamental apareix com a assenyada: s’ajuda els col·lectius més fràgils i es grava els que més tenen i poden beneficiar-se en el nou escenari inflacionista. Tanmateix, algunes disfuncions llasten la bondat dels successius paquets anticrisi. Aparcat per impossible, en l’actual dinàmica política, el desitjable pacte de rendes, s’ha apostat per l’incessant degoteig de mesures, quan hagués resultat més efectiva una aproximació global als efectes de la guerra d’Ucraïna que, al seu torn, incorporés una atenció més gran als sectors productius. Per la seva banda, sobre els nous impostos, als més afavorits se’ls ha d’exigir una contribució més gran, però novament es troba a faltar una aproximació més sofisticada. Per contra, s’ha optat per la solució fàcil i políticament rendible d’assenyalar exclusivament banca i energètiques. En qualsevol cas, en l’actual escenari de fractura social i radicalitat política, tot el que es faci serà desqualificat automàticament. Així les coses, quedem-nos que l’aprovat pel govern no està malament. Tot i que poc afinada en la seva interpretació, la partitura és la correcta. Que no és poca cosa.