Article de Rafael Vilasanjuan Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Història xinesa
És aviat per determinar si les protestes actuals poden obrir una nova etapa política al gegant asiàtic. Però, de moment, han obligat a rectificar una política errònia
¿Què tem la Xina? Per sorprenent que sembli la pregunta no és retòrica. A Occident tenim por de la Xina. No és un temor militar, és més aviat econòmic. Si la Xina no produeix a preus on el valor es quedi aquí, la nostra economia liberal s’enfonsa. Però la seva política per controlar la covid va contra tots els supòsits de l’Organització Mundial de la Salut i contra els interessos de la resta del món. Durant l’últim any ha mantingut una política de tests obligats i confinaments difícil d’entendre, una vegada demostrat que l’eficàcia de la vacuna podia evitar mesures tan dràstiques. La meitat dels vols interns al país estan suspesos, 7 de cada 10 sales de cine tancades, milions de persones confinades. La realitat és tan hostil que, farta de mantenir-se tancada, la gent ha sortit al carrer i ja no qüestiona només la política de confinaments, el que qüestiona és el règim. Mentre contemplen mig món traient-se les mascaretes, ja sigui en cimeres de líders internacionals com el G-20 o a les grades dels partits del mundial a Qatar, ells seguien confinats i amb la mascareta obligatòria. No s’havien vist protestes iguals des de Tiananmen, el mateix any de la caiguda del mur de Berlín.
Entretots
A diferència de llavors, on es demanava al Govern posar fi a la corrupció, ara no es confia ni en el partit ni en qui governa. La revolta als carrers ha posat el poder davant la realitat. És aviat per determinar si les protestes actuals poden obrir una nova etapa política en el gegant asiàtic, malgrat la falta que ens fa. Però, de moment, han obligat a rectificar una política errònia, amb confinaments decidits des de l’àmbit polític sense cap evidència de benefici per a la salut pública. L’excusa és que la variant òmicron no mata tant. La història xinesa sembla tenir final feliç, una bona notícia per a la població i per a la resta del món. Quan la Xina s'atura, l’economia mundial es frena, molt més que amb la guerra a Ucraïna.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
