L’espiral de la llibreta | Article d’Olga Merino Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Parlament, taverna feixisme
La presidència de la Cambra hauria d’haver d’actuar amb més contundència contra Vox
Diuen que, el 1931, el diputat José Ortega i Gasset va etzibar davant un grup de col·legues baladrers que estaven armant sarau a l’hemicicle: «Hi ha, sobretot, una cosa que no podem venir a fer aquí: ni el pallasso, ni el tenor, ni el senglar». També circula per allà l’anècdota que va protagonitzar el líder dretà José María Gil-Robles el 1934, mentre pronunciava un discurs al faristol, quan algun polític, amb la intenció de remarcar el seu senyoritisme i allunyament del poble, li va deixar anar des de l’escó: «Vostè és dels que porten encara calçotets de seda» (segons algunes versions, el crit va sortir del coll del socialista Indalecio Prieto; hi ha embolic sobre la paternitat de l’assumpte). En qualsevol cas, l’al·ludit no va escatimar sornegueria per replicar: «No sabia que la dona de sa senyoria fos tan indiscreta».
En temps més recents, Alfonso Guerra, amb el seu ullal recargolat, de mossegada quevedesca, va encolomar als parlamentaris alguns epítets memorables: «tafur del Mississipí» (Adolfo Suárez), «escurçó amb cataractes» (Tierno Galván), «llémena amb ulleres» (Jorge Verstrynge), «Carles II disfressat de Mariquita Pérez» (Soledad Becerril) o «la monja alferes» (Loyola de Palacio). Tenia mala bava i un afilat enginy per posar malnoms, com succeeix a les comunitats petites, a les oficines i als pobles.
CONVENT DE CLAUSURA
El Congrés dels Diputats mai va ser el refectori d’un convent de clausura. Tampoc es pretén; la millor oratòria s’aplana si no va acompanyada d’un pessic de sosa càustica. Tanmateix, Vox ha traspassat un límit intolerable després de què la parlamentària Carla Toscano digués a la ministra d’Igualtat «llibertadora de violadors» i li etzibés: «L’únic mèrit que té vostè és haver estudiat en profunditat Pablo Iglesias». Lleig, denigrant, joc brut masclista, especialment trist en boca d’una dona. Una altra cosa són els seus errors polítics.
Ignoro què estipula en concret el reglament de la Cambra per a un cas de violència verbal, però crec que Alfonso Rodríguez Gómez de Celis, vicepresident primer de la Mesa del Congrés, hauria d’haver d’actuar amb més contundència. ¿Era possible l’expulsió de la sala?
PREMEDITACIÓ
Notícies relacionadesLa diputada Toscano no va tenir un sobreescalfament; portava escrita la seva sarbatana verinosa. I lluny de retractar-se, enviava després petonets als seus companys de grup. Allò de Vox és una estratègia premeditada, sobretot després de la punxada en les eleccions andaluses. Pretén convertir el Parlament en un lloc de bronca i escopinada. Diem taverna busca-raons, però a les tavernes sol regnar més la concòrdia que el cop de puny. Aspiren a corcar la política, a dinamitar-la. Allà nia l’arrel del feixisme.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
