L’espiral de la llibreta | Article d’Olga Merino Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La carrera frenètica dels espermatozoides

La fertilitat masculina ha descendit més del 50% en l’últim mig segle

2
Es llegeix en minuts
La carrera frenètica dels espermatozoides

En cada ejaculació mitjana habiten desenes de milions d’espermatozoides, aquests capgrossos proveïts d’una cua prima i molt flexible que avança com un pistó, mitjançant la mecànica d’impulsar-se amb un lleu retrocés, en la marató frenètica de l’engendrament. Un viatge sense retorn riu amunt, ple de perills i a cop de colze net, una situació en la qual només hi ha recompensa per a qui arribi primer a l’òvul. Tonto l’últim. L’art de viure s’assembla més a la lluita que a la dansa, va dir l’emperador Marc Aureli, i a fe que la baralla comença des de ben aviat. Tan despietat és el combat de la fecundació que, un dia dolent, en derrota però mai en doma, sempre podies infondre’t ànims recordant que vas ser un campió, el més llest, fort i ràpid entre milions de col·legues. Però ja no s’estila aquest mantra; ara triomfa el ‘quite quitting’, la renúncia silenciosa, el preferiria no fer-ho. Arribar el primer, ¿per què? Sembla més desitjable mantenir-se en el nirvana testicular, com Woody Allen a la pel·li ‘Tot el que ha volgut saber sempre sobre el sexe, però mai no ha gosat a preguntar’, un pobre espermatozoide disfressat de ‘teletubbie’, mort de por davant la incertesa i la foscor, que pretexta haver quedat a sopar amb els seus pares per escapolir-se de l’aventura.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Plàstic letal

Notícies relacionades

Ignorem si la carrera dels gàmetes masculins és més suportable ara amb el descens alarmant de la concentració espermàtica, segons un estudi internacional de la Universitat Hebrea de Jerusalem publicat dimarts: una reducció del 62% (de 335 a 126 milions d’espermatozoides per ejaculació entre el 1973 i el 2018). Pel que sembla, la culpa del daltabaix la tenen la vida boja que portem i, sobretot, els hidrocarburs i els plàstics. ¿S’han fixat en la quantitat de polímers que generem per habitant i setmana? La fertilitat femenina tampoc està exultant.

Som legió

Es podria deduir que la humanitat s’encamina cap a l’extinció, extrem que, a hores d’ara, veient la tossuderia de l’espècie, tan persistent en les seves equivocacions, i d’acord amb el que vaticinen els timbals de l’apocalipsi, tampoc seria un drama esquinçador. Fins aquí hem arribat, adeu, fins després, Maricarmen. Un dolç desaparèixer no en les flames de la fi del món, com auguraven les Escriptures, sinó en la frescor humida de llençols infèrtils. Però no. El mateix dia en què es feia públic l’estudi, venia al món, a la República Dominicana, el ciutadà 8.000 milions. Som legió. Neixen 33 humans en el que dura un sospir de 15 segons. Sabem que el xavalet es diu Damián i que probablement serà pobre, però no quina aigua beurà ni quin aire respirarà.  

Temes:

Natalitat