El periodisme de Pablo Iglesias i Carmen Calvo

Boldman i Churches eren en aquest espai que els ofereix Aimar Bretos, a La Ser. I els dos exvicepresidents, amb una jactància total, defensaven mossegant-se els punys, davant l’aclaparat periodista, com si fos una cosa sense discussió, que a la Televisió Espanyola (i s’entén que la ràdio també) han d’estar representats els escons, perquè un no es pot fiar dels principis de neutralitat dels professionals de la comunicació. El fragment és per posar-lo a la carrera de Periodisme dins de l’assignatura d’intromissió del poder a l’exercici professional.

De veritat, va ser sorprenent. Iglesias havia fet una espècie de llista cutre i macartista de tertulians segons la seva ideologia (decretant ell la ideologia dels altres), i en donava percentatges. Mentrestant, Calvo feia xocar les polseres als canells i remarcava, amb retòrica i maneres de profe de Geografia i Història, que el mandat democràtic (es refereix al tripijoc patritocràtic) ha de quedar reflectit en la composició informativa de l’ens públic. 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Això ho sostenen, és clar, quan hi ha majoria o poder Executiu dels seus colors, perquè quan no n’hi ha els pots trobar brindant el seu suport a les manifestacions dels professionals de Telemadrid que protesten, jo què sé, contra la intromissió política als informatius i la censura als continguts. Passa el mateix amb l’elecció dels càrrecs del Consell General del Poder Judicial: si soc majoria això, si soc minoria el contrari. Canvien la doctrina segons ocupi el seu partit o l’altre la posició de preferència. 

En fi. Parlaven d’això després del descavalcament de Pérez Tornero (periodista més fatxa del món sencer, Iglesias dixit) al capdavant d’RTVE. En fi. Té nassos que propagandistes com Calvo i Iglesias, demagogs disposats a qualsevol tergiversació per convertir la veritat en un relat útil als interessos del partit, es dediquin a dir-nos com ha de ser el Telediari. Per sortir de dubtes, llegeixi vostè LUH!, el full parroquial amb què Podem va salvar el periodisme escrit.