L’espiral de la llibreta Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
1-O: no hi ha més cera que la que crema
Estrenaré l’octubre amb els dietaris de Miquel Pairolí, a qui el càncer es va emportar abans d’hora
Dissabte es compleixen cinc anys exactes d’aquell 1-O de les urnes i les porres, el cim d’un altre lustre de mobilitzacions massives al carrer. D’il·lusions trencades, grans patacades, malapteses, bretxes de difícil sutura. Vist en perspectiva, desposseint de fulles el cor de la carxofa, l’assumpte es comprimeix en una veritat última: encara que l’aspiració a la independència és legítima, no es pot passar per alt ni menysprear l’opinió de l’altra meitat de catalans. Punt. No hi ha més cera que la que crema.
Ningú ha donat explicacions ni ha demanat disculpes pels errors. Més encara, l’aniversari coincideix amb la descomposició del Govern, amb l’enèsima discussió bizantina entre ERC i Junts sobre qui és el veritable guardià de les essències. Després del dolorós procés, va sobrevenir la pandèmia, i ara el neguit s’aguditza amb una guerra cruel a Europa, l’espiral inflacionista dels preus i la contundència amb què el canvi climàtic està avisant.
Hi havia una banda rockera en els anys 80, una escissió d’Alaska y los Pegamoides, que es deia Parálisis Permanente. Doncs això: convé posar-se les piles, oliar engranatges, tornar a trepitjar la pols del camí. Aquesta mateixa setmana, l’Unicef advertia del risc que la pobresa infantil es cronifiqui a Catalunya.
LA LLUM DE LA TARDOR
També dissabte comença la tardor de veritat amb l’estrena de l’octubre, el mes favorit de la meva estació preferida. El temps de la sembra en tots els sentits. L’aire és més fi, i ja refresca a les nits. A poc a poc, les fulles dels plàtans aniran virant cap al groc i la llum, tan líquida i escandalosa a l’estiu, es farà més densa, gairebé sòlida, amb la consistència espessa de la mel. Aquest dissabte 1-O serà de recolliment, almenys per a mi, dedicat a la lectura dels ‘Dietaris’ de Miquel Pairolí (1955–2011), reeditats per l’editorial Gavarres. L’autor, gran especialista en Josep Pla, era un home dotat d’un gran poder d’observació. Vivia a Quart, a prop de Girona, aferrat a la terra i els seus cicles, al paisatge de la infància. Li interessaven la música i el misteri de l’escriptura. L’últim dels seus dietaris es titula precisament ‘Octubre’, que ahir a la nit vaig començar a espessigar. Sembla que el pas del temps és el gran tema de Pairolí, a qui es va emportar el maleït càncer abans d’hora.
Per al seu funeral va deixar escrit un text de comiat sense patetismes que constitueix un divisa per continuar vivint: «A l’hora del comiat, només dos mots d’Horaci: ‘carpe diem’, amics, companys, beveu el vi, gaudiu la mel. Que la vida és breu i passa, i tot és ara i res».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
