L’espiral de la llibreta Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Viatges improbables amb tren, taxi i tacataca
Generació ‘boomer’: un tall de carn freda entre dues rodanxes de pa
Un taxi de Barcelona.
D’hora, en l’aire fi del matí, es té un sentiment semblant a la tardor, a la derrota de la xafogor. Dia de mercat. A la parada de llegums cuits, una àvia, amb cabell blanquíssim i tacataca, entrega a la dependenta el moneder del coure: només conté monedes d’1, 2 i 5 cèntims. La botiguera compta els diners sense pressa ni aclaparaments, amb una delicadesa exquisida, fins a completar els gairebé dos euros de l’import. ‘Adeu, adeu’, tac, tac, tac. Compro el que és just, perquè la setmana vinent toca agafar de nou la maleta. A la sortida, l’àvia del caminador i l’empedrat està asseguda en un banc de la plaça, sota una acàcia raquítica, llegint el diari, en concret un reportatge sobre el caos als trens de rodalies: «Lamentablement, ens hi estem acostumant».
LA CORBA DEL MORROT
Dies de no aclarir-se amb el temps, ni amb la informació meteorològica ni amb el temps com a transcurs. Amb el rellotge enganxat encara a la blanor d’agost, els minuts se m’escorren de les mans i, per tant, arribo tard a tot arreu, fins i tot amb taxi. ¿Què passa amb els taxis a Barcelona? El combat agitat de caçar-ne un de verd és inversament proporcional a la pressa, per no parlar de certes aventures i extraviaments: en una ocasió, un conductor pakistanès, tan perdut com jo, va suggerir que baixés en plena ronda del Litoral, a l’altura del Morrot, i que saltés per força el guarda-rail; vam aguantar fort per no discutir i vaig preferir recordar la rumba aquella de Gato Pérez.
Però el fet és que arribo tard i amb taxi a un dinar a l’Igueldo, un restaurant formidabilíssim on no convé acudir d’incògnit o amb un amant: sempre et trobes amb algú. Agradable conversa amb gent que en sap, i en l’aire algunes volutes interessants: l’error de donar per punxat el suflé de l’independentisme i, dos, els subtils moviments de plaques tectòniques que s’estan produint en la carrera cap a l’alcaldia.
RETALLS DE L’ESTIU (2)
Sota la nit estrellada d’agost, quan afluixa la calor, s’improvisa un sopar intergeneracional on abundem els ‘boomers’, aquesta generació amb vocació de carn freda, un tall d’embotit atrapat entre dues llesques de pa: els fills, encara en vol gal·linaci, i la progressiva regressió a la infància dels pares. Un dels més joves somia viatjar a Bolívia.
–És el país més pobre de l’Amèrica Llatina, ¿oi?
Notícies relacionades–‘Són uns perdedors, com els catalans’ –diu un dels marits.
No hi ha rèplica. Es fa un silenci densíssim, fins que algú destapa una altra ampolla de cava. Plop.
