La limitació de preus impossible de la cistella de la compra

La proposta de la ministra de Treball, Yolanda Díaz, de posar límits a l’alça del preu de la cistella de la compra és oportuna, però està plena d’elements confusos, imprecisions tècniques i impossibilitats legals. Com era d’esperar, és vista amb mals ulls per part de la patronal de supermercats, que ha sigut assenyalada com a culpable sense arguments convincents. La patronal Asedas, que agrupa supermercats espanyols de tot tipus, ja va proposar en el seu dia un conjunt de mesures urgents per afrontar la inflació desbordada, però va rebre escassa atenció per part de l’Administració.

L’expert en distribució José Luis Nueno ja va descriure en aquest diari que l’impacte de l’alça de costos s’implementa progressivament davant l’existència de contractes prèviament firmats amb proveïdors. A partir d’allà, les marques analitzen l’elasticitat dels preus de cada producte i s’adapten a les necessitats dels consumidors i els seus costos, amb marges generalment molt ajustats. L’auge de la marca blanca en els lineals és una d’aquestes adaptacions.

Notícies relacionades

Del ‘boom’ de la segona mà a l’estalvi energètic

Testosterona antiprocés

La distribució ha utilitzat tots els mitjans al seu abast per continuar competint pels consumidors. Amb marca blanca, amb reformulació de presentacions (menys producte, mateix preu), amb adaptació del tipus d’articles... L’afirmació de la ministra Díaz que el sector de la distribució a Espanya és un oligopoli és discutible. El gran líder de la distribució alimentària a Espanya, Mercadona, té una quota del 26% però no lidera ni de bon tros el mercat en totes les comunitats autònomes. Les cadenes regionals tenen un pes molt important i el comerç de proximitat triomfa. La competència funciona més del que la ministra intueix i la formació de preus és un complex galimaties en el qual cada ensenya intenta cobrar el màxim possible (o el mínim, si vol tenir més clients). En conseqüència, té més sentit la rebaixa de l’IVA que proposa la patronal de supermercats que arribar a acords per vendre cistelles de saldo. De fet, les cadenes ja ofereixen als seus clients packs de productes barats i continuen mantenint una activitat promocional dirigida a clients amb menys poder adquisitiu (fins i tot una cadena com Ametller Origen ofereix una línia ‘Essencials’ a més de la seva pròpia marca).

Sobre les diferències entre el preu pagat a proveïdors i el cobrat als clients, no s’ha de buscar una única causa. La formació de preus té intermediaris variats i no només les cadenes de supermercats o les centrals de compra són els causants de l’increment de preus. Els costos de transport s’han incrementat i s’han repercutit. El mateix ministre d’Agricultura, Luis Planas, ja té problemes per implantar de manera efectiva la normativa que supervisa la cadena alimentària i evitar transaccions per sota de costos o a pèrdua. Només s’han de veure els descomptes per volum que aconsegueixen les cooperatives (com Buo), generalment molt baixos, per comprovar que els marges són escassos. Davant aquesta situació global, és possible arribar en teoria a un acord voluntari que afavoreixi nous paràmetres de preus però no sembla possible una llei marc de limitació. Si els líders venen a preus acordats una cistella de la compra potser fins i tot la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència haurà d’intervenir. La limitació de preus de la cistella de la compra és un tema oportú des d’un punt de vista polític, però fútil a la pràctica.