Delta de l’Ebre, assignatura pendent

El delta de l’Ebre està afectat per un imparable procés de regressió, motivat principalment pels efectes del canvi climàtic. Estudis científics auguren la seva gairebé completa desaparició a 30 anys vista si no s’implementen mesures urgents capaces de posar remei a una situació que, a més, corre el perill de veure’s augmentada per fenòmens meteorològics cada vegada més imprevisibles, com el cas del ‘Glòria’.

Des de les comarques de l’Ebre estem denunciant aquesta problemàtica des de fa anys i reclamant a les administracions actuacions capaces de posar remei a la situació. Aquesta necessitat va fer que el 2018 promoguéssim la Taula de Consens, un òrgan en el qual es troben representats els municipis del Delta, les dues comunitats de regants, així com diferents associacions de la zona.

Ens hem erigit en un espai per consensuar i proposar solucions i per actuar com a interlocutor davant les administracions. Del nostre treball, va sorgir el Pla Delta, un rigorós estudi científic, elaborat per experts, que contempla un diagnòstic i una recomanació de mesures a implementar que prenen com a referència actuacions en altres deltes europeus. A més, la Taula de Consens ha promogut trobades periòdiques amb les administracions públiques per exposar-los la problemàtica i traslladar-los les solucions que considerem més adequades.

El contacte amb les administracions ens ha generat sensacions contradictòries. D’una banda, hem tingut la percepció que la nostra veu era escoltada, però també ens hem trobat amb la falta de respostes, la lentitud a la presa de decisions i, fins i tot, la sensació d’inacció i de falta de voluntat d’entesa entre Generalitat i Govern.

Malgrat les traves, l’activitat no s’ha aturat, i prova d’això és la visita als Països Baixos, a la qual vam convidar a l’abril representants de les administracions catalana i espanyola per conèixer actuacions aplicades amb èxit per a la protecció de les seves costes. D’aquesta trobada ens vm emportar la confessió dels seus governants, que ens van assegurar que «el cost social de la inacció sempre serà molt superior al cost de la posada en marxa de solucions». En aquesta línia també s’emmarca el nostre recent viatge a Brussel·les per posar a l’agenda europea la problemàtica del Delta. Durant la visita, vam mantenir una reunió amb el comissari europeu de Medi Ambient i vam sol·licitar davant la Comissió de peticions del Parlament Europeu una instància que persegueix que la CE intervingui davant les administracions per reclamar actuacions.

Aquest any hem començat a percebre el que podem considerar com les primeres bones notícies. La Generalitat va anunciar a finals del 2021 una prova pilot, dotada amb 4,8 milions d’euros, per transportar sediments. L’any passat també va adjudicar 4,9 milions d’euros per reforçar les guardes en diferents barques, i hem avançat en la tramitació per mobilitzar 380.000 m³ de sorres per part del Ministeri de Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Així mateix, la consellera Teresa Jordà ens va presentar fa uns dies l’Estratègia Delta, un projecte dotat d’una inversió de 65 milions d’euros que considerem que es troba en sintonia amb el pla que proposem des de la Taula de Consens i que, per primera vegada, aporta una visió a curt, mitjà i llarg termini del problema.

Notícies relacionades

Les altres ‘guerres’ de l’aigua: els transvasaments a Espanya

¿Per què es protegeix els fumadors?

Malgrat entreveure els primers ‘brots verds’, el temps s’acaba i continuem reclamant la necessitat d’implementar mesures més contundents, ja que les actuacions que estaven previstes fins ara feien front de manera, més o menys adequada, a possibles temporals, però no abordaven el problema de soca-rel. Encara trobem a faltar una proposta clara per part del Govern, que és, entre totes les administracions, qui compta amb la potestat d’implementar determinades mesures, i al qual estem reclamant la necessitat de mobilitzar un milió de metres cúbics de sorres, la quantitat adequada per contenir la regressió.

La situació és crítica i la possibilitat de perdre aquest espai protegit és real. Preservar el delta és cosa de tots, especialment de les administracions, que són les que tenen la capacitat de promoure actuacions per salvaguardar aquest espai i el medi de vida dels seus habitants.