Sacerdots

El mes de juny passat, la Conferència Episcopal Espanyola va presentar una síntesi de les propostes que catòlics espanyols han plantejat per al futur de l’Església. Entre elles, l’ordenació de dones. ¿En què repercutiria socialment el sacerdoci femení en un país aconfessional? Segons dades del CIS del 2021, el 55,4% dels espanyols es declaren catòlic. El 61% de les dones. El pes social dels seus ritus és més important: casaments, batejos, comunions... En tots, l’escenografia és l’aparador d’una vasta desigualtat. L’home com a símbol de poder i saviesa, també de proximitat amb Déu. Els bisbes són majoritàriament contraris al sacerdoci femení. Masclisme sense dubte ni vergonya. Des del 1978, les persones que es defineixen com a catòliques han passat del 90,5% al 55,4%. Els no creients, del 7,6% al 39,9%. El sacerdoci femení no és un favor a considerar, és pura necessitat de supervivència de l’Església en una societat que ja no es regeix per una misogínia ancestral.