Contracrònica

Els tranquils també bramen

La d’aquest diumenge és la gran fita de la biografia de Juanma Moreno

3
Es llegeix en minuts
Els tranquils també bramen

En la seva compareixença, a un quart i cinc de dotze de la nit, va pujar al faristol i va tornar a trufar el seu discurs de les paraules ‘humilitat’ i ‘tranquil·litat’. Només es va alterar una mica quan va proclamar, a les 23.21, «hem fet història». Encara bo que un minut després va dir que aquesta nit «calia disfrutar-la». Jo espero que s’exaltés una mica, que es desmoderés, que ballés una mica, hi té facilitat. La d’ahir a la nit és la gran fita de la seva biografia, el momentàs, la victòria, la canya, la pera, l’absoluta. I a sobre ha aturat Vox, l’ha enviat a l’oposició, ha desbaratat les fanfarroneries d’Olona, que vendrà el vestit de ‘faralaes’ i es desempadronarà. Tot i que és el seu caràcter. Bonilla ha guanyat. Hi ha els que per menys de la desena part d’aquest triomf han estat tres nits consecutives cantant ABBA en un karaoke. «Em sento molt orgullós de ser andalús», bramava, sí, bramava, a les 23.25, amb una exaltació com d’home que acaba de complir un gran somni o li han tret per fi l’otitis. Els tranquils també bramen. Però per fer-ho han de guanyar unes eleccions per majoria absoluta.

No serien pocs els que l’incitessin ahir a un ‘chupito’, una copa, un còctel, unes rialles, un col·leguisme, històries de la mili, l’última, que ets el meu germà, ‘guanma’, anem a un altre lloc i que encara és aviat i jo és que ho sabia i ets el millor. Una altra ronda. Però segurament ell es resistiria. No exagerarem dient que el sentit d’Estat pot amb ell. No home, però el sentit de regió potser sí. Voldria estar fresc per anar pensant ja en el seu Govern, que pensat ho tindrà. Estar fresc per anar a Madrid a rebre les felicitacions. A Madrid sempre hi ha gent que pensa que els andalusos votem malament. Abans això era un vot analfabet i captiu per socialista, després va ser un vot dolent, vot a Vox, els ultres per primera vegada a Espanya en un parlament gràcies als andalusos. Malament. Tot malament. Ara malament perquè s’entrega el poder absolut al PP. Andalusia sempre malament, pensen, i l’inconvenient és que ho diuen supremacistes, sonats, analistes del cul, tontos i nacionalistes de divers encuny. ¡Recuny, quina pesadesa de nacionalistes!

Però si Moreno hauria de cremar la nit, potser Olona hauria de cremar els seus assessors i banyar-se a la llacuna de la humilitat. Ara Olona afirma que farà oposició. La d’advocada de l’Estat, farà. Una altra vegada.

Notícies relacionades

Espadas també ha volgut ser afable i transversal, tranquil i moderat. També es diu Juan. Però ha arribat tard al tron de la hipotensió. Ha arribat aviat al PSOE. L’acudit fàcil que fèiem ahir a la nit era que Susana Díaz estaria brindant i potser esperant la seva oportunitat. Si queda sensatesa en el PSOE es donarà temps a Espadas, les coses en política, els projectes, com diu la memorable frase d’un expresident de la Diputació de Màlaga, «no són un ou que es posa a fregir». Però sobretot farà bé el PSOE, que faci el que li doni la gana, tant és, el que passa és que d’alguna cosa cal escriure, en no treure de nou els ganivets que tenen afilats els susanistes, o la vella guàrdia, o els que no volien a Espadas o com es digui el conte. A qui no cridarà ningú per ballar (potser sí per treballar) serà a Juan Marín, ja per sempre el de les torrades. Va reivindicar fins a l’extenuació la tasca del Govern conjunt amb el PP i gairebé encerta el to eficaç de la campanya. Llàstima. ¿llàstima? Marín és l’espeternec semifinal de Ciutadans a falta de les generals. Les esquerres no ballen perquè se’ls ha quedat molt gran la pista. Dividides però representades. No s’esporuguiran. Trepitjaran el ballarí. O al punxadiscos.

Pregàries no ateses

Va implorar al cel per si queia un escó però malgrat que va virar a una campanya eficaç, simpàtica i reivindicativa del Govern d’aquests quatre anys, no va tenir sort. Si és que a un resultat electoral se li pot posar aquest terme. No hi haurà representació per a Ciutadans, cosa que pinta un incert futur per al partit.