Pros i contres | Article d’Emma Riverola Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La rebel·lió dels cambrers

Sentim els laments dels restauradors: no troben cambrers. Però ¿i si a més de no acceptar condicions de vergonya són molts els ja no poden més?

1
Es llegeix en minuts
La rebel·lió dels cambrers

És clar que no volen, però ¿i si no poden? Sentim els laments dels restauradors: no troben cambrers. No es pot generalitzar, per descomptat. Hi ha negocis en què mai falta personal i hi ha joves que accepten les llargues jornades. Però la realitat és que bona part dels habitants del tristament anomenat ‘país dels cambrers’ només pensen a fugir. Els més grans del sector argumenten que la feina és dura i que sempre ha sigut així. Una mal dissimulada crítica als joves: són febles, uns malcriats. La invectiva és inacceptable quan parlem de negocis que només se sostenen a força de l’explotació dels treballadors. Però ¿i si a més de no acceptar condicions de vergonya són molts els ja no poden més?

Els problemes de salut mental arriben a xifres terribles. És només la punta de l’iceberg. Massa ens estan cridant que està passant una cosa greu. L’acumulació de crisis i amenaces, per descomptat. I la degeneració d’un model econòmic que només incrementa la desigualtat, la precarietat i la infelicitat. Abans potser s’acceptava el sacrifici per trobar una vida millor, ara potser es rebutja per pura supervivència. ¿Quanta insatisfacció pot aguantar una societat sense trencar-se?