Pros i contres | Article d’Emma Riverola Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

El millor aliat de la República

Tot el bé que va poder fer el rei emèrit a la Transició ja forma part del passat. Ara només queda la humiliació. A la casa reial, al Govern i a tot el país

1
Es llegeix en minuts

D’ànim n’hi posa. No li falten arrestos ni perseverança. Deu ser la corona. Aquest halo de privilegi que impregna cada plec del cervell fins quan ja no s’ostenta. Se li suposava la voluntat d’aferrar-s’hi. La d’assolar-la, no estava tan clar. Deu ser l’embriaguesa de creure’s per sobre de tot i de tots. «Ho sento molt. M’he equivocat. No tornarà a passar», va pronunciar fa poc més de deu anys. Potser l’únic cert fos l’últim, no tornaria a demanar disculpes. Tot el bé que va poder fer el rei emèrit a la Transició ja forma part del passat. Ara només queda la humiliació. A la casa reial, al Govern i a tot el país.

Qualsevol argument a favor d’una monarquia parlamentària s’esvaeix davant l’exhibició de la deshonestedat. La desmesura de Joan Carles obliga la circumspecció de Felip VI. Ni una ni altra actitud afavoreixen la conservació de la Corona. Amb la suposada honradesa no n’hi ha prou. Cal saber defensar molt bé un càrrec heretat. La inviolabilitat del rei és una rialla que esclata a la cara de la ciutadania. Joan Carles s’encarrega d’exhibir-la amb arrogància. Com si havent caigut ell, ja no li importi el que passi amb la institució. El millor aliat de la causa republicana. 

Temes:

Joan Carles I