Més universitat, més Europa

En un moment convuls al continent europeu, les universitats europees s’han organitzat per ajudar i acollir estudiants i investigadors de la zona en conflicte. Davant les atrocitats de la guerra i la intransigència, els centres universitaris europeus han sigut i són un espai obert al debat i la tolerància.

De fet, el concepte d’universitat tal com l’entenem avui dia és un dels grans invents europeus, basats en els principis d’universalitat, col·legialitat, autonomia i caràcter científic. Des de les primeres d’aquestes institucions a l’edat mitjana, fins a l’actualitat, l’evolució de la universitat ha anat en paral·lel a l’evolució política i social d’Europa.

La construcció de la Unió Europea ha anat de la mà també d’iniciatives que han marcat l’esdevenir de les universitats del continent. Un any després de la incorporació d’Espanya i Portugal a la llavors Comunitat Econòmica Europea, la Comissió Europea crea el programa Erasmus, un programa que facilita la mobilitat dels estudiants per tot el continent. És sens dubte un dels programes de més èxit i que més ha contribuït a construir un sentiment de ciutadania europea. El programa Erasmus neix gairebé al mateix temps que el final de la guerra freda i la desaparició del mur de Berlín o la Unió Soviètica i l’aprovació del Tractat de Maastricht pel qual es creava la Unió Europea. Com a conseqüència d’aquest programa, les universitats van haver de crear serveis professionals de relacions internacionals, i un nou perfil de tècnics per a la gestió de les relacions entre universitats. La professionalització d’aquestes tasques va donar lloc a la creació el 1989 de l’Associació Europea d’Educació Internacional (EAIE en les seves sigles en anglès), que celebra anualment una conferència i que aquest any se celebrarà al setembre a Barcelona. Actualment, els estudiants de tot Europa, decideixen moltes vegades on estudiar en funció de les oportunitats de mobilitat Erasmus que ofereix la seva universitat.

En una segona etapa, la comissió europea va donar el 1999 un nou impuls a la integració del seu sistema d’educació superior amb el pla bolonya. Aquest pla coincideix en un moment clau també en la construcció europea, amb la unió monetària i el naixement de l’Euro, i també la gran ampliació cap a l’est de la Unió Europea. El tractat de Bolonya va suposar l’harmonització del sistema universitari europeu amb un sistema comú de graus, màsters i doctorats que permetés la mobilitat d’estudiants d’un sistema universitari a un altre i també el reconeixement continental de les titulacions. Per a l’estat espanyol, el pla bolonya va suposar la creació dels màsters oficials inexistents fins aquell moment i també els primers títols de màster compartits amb altres universitats europees.

Malgrat totes aquestes iniciatives, hi ha encara limitacions en el moviment d’estudiants d’una universitat a una altra per seguir els seus estudis. En una Europa cada vegada més integrada es necessita una universitat més flexible que permeti que l’estudiant pugui moure’s més lliurement en funció de les seves necessitats i els seus interessos. En aquest sentit, la Comissió Europea va llançar el 2017 la iniciativa d’Universitats Europees per a la creació d’aliances entre universitats. Després de gairebé cinc anys s’han creat 41 aliances en dues fases diferents. Les seleccionades en la primera convocatòria acaben d’entregar la proposta de la segona fase d’integració de l’aliança. A Catalunya cinc de les universitats públiques estan en alguna d’aquestes aliances: UB-CharmEU; UPC-Unité; UPF-Eutopia; UAB-Eciu i URV-Stem. Aquestes aliances estan organitzant titulacions i activitats compartides tant presencials com ‘online’ als seus diferents campus. 

Notícies relacionades

La UPF tindrà un grau propi en Medicina

Illa, malgrat Sánchez

Integració però amb respecte a la diversitat. L’aliança Eutopia, de què la UPF és membre, està integrada per 10 universitats de 10 països diferents, on s’imparteixen classes en 12 idiomes diferents. En un futur molt pròxim un estudiant d’Eutopia es podrà plantejar seguir els estudis de grau o màster en diferents universitats de diferents països i en idiomes diferents, amb la possibilitat d’adquirir experiència laboral a través de pràctiques a diferents països. D’aquesta manera aquestes aliances acosten una mica més aquesta vella aspiració d’una identitat europea basada en valors de cooperació i respecte. Aquesta és una iniciativa que està sacsejant el món universitari no només europeu sinó internacional i que d’alguna manera fomenta els valors de cooperació entre institucions universitàries davant el de la competitivitat que ha estat marcant l’agenda internacional en els últims anys, amb la preocupació pels rànquings i per certs valors de productivitat científica, i no tant pel servei a la comunitat ja sigui local o global, que les institucions universitàries exerceixen. Es pot remarcar a més que és una iniciativa de reforma del sistema universitari que sorgeix i afecta el sector públic majoritàriament, en un continent on la formació universitària continua entenent-se com un servei i no com un negoci.

En aquest moment de convulsió política, i després del Brexit, la pandèmia o la guerra d’Ucraïna, Europa torna a apostar per les universitats, el diàleg i la universalitat. En els pròxims dies, Barcelona es convertirà en l’epicentre internacional de l’educació superior amb la Conferència Mundial d’Educació Superior de la Unesco, que se celebra un cop cada 10 anys i, per primera vegada, a la capital catalana. A més, diferents esdeveniments relacionats se succeiran durant la mateixa setmana, és el cas del congrés sobre el paper de les aliances d’Universitats Europees, que tindrà lloc a la UPF.