La utopia és un mal menor

Sortim d’un túnel que ha deixat empremtes més o menys perceptibles en tots nosaltres per trobar-nos amb una guerra que desordena el món injust conegut. Sortim d’un virus i les seves variants i mutacions per aterrar enmig del perill nuclear. Són temps en què la resiliència està a prova en les grans i en les petites coses. Substituïm les utopies pel mal menor: Joe Biden abans que Donad Trump;Emmanuel Macron millor que Marine Le Pen; Mario Draghi abans que la Lliga Nord.

Ja no aspirem a grans revolucions, amb o sense guillotina. Ens acontentem amb un repartiment mínim de la riquesa, que els que més tenen i més guanyen paguin més impostos, o que almenys en paguin algun. Segons un recent estudi de l’oenagé Oxfam, els deu homes més rics del planeta han duplicat la seva fortuna durant la pandèmia, mentre que 160 milions de persones han entrat en la categoria de pobres. Són 21.000 diaris, 875 cada hora. El Banc Mundial considera pobre qui sobreviu amb dos dòlars al dia.

Oligarques que no paguen impostos

Intentem doblegar Vladímir Putin a través d’unes sancions econòmiques massives i amb la persecució dels oligarques que el van aixecar al poder. Oligarca és un paraula que procedeix del grec, significa «el poder d’uns quants». Aplicat a Rússia, inclou un element despectiu, de corrupció extrema, de gent sense escrúpols que es va aprofitar de l’enfonsament de l’URSS per aconseguir la propietat de la riquesa del país. Tenen mega iots i mansions; porten una vida de luxe sense pagar impostos en cap país. Se serveixen de xarxes opaques que condueixen a paradisos fiscals. Un estudi de Thomas Piketty, Gabriel Zucman i Filip Novokmet calcula que els diners que tenen amagats arriben a 800.000 milions de dòlars.

Si la pandèmia no ha canviat res essencial de les regles de joc, potser una mica més de teatre per dissimular, no esperin miracles amb la guerra. No perseguirem els oligarques russos fins als seus caus ni els treurem els diners per finançar la reconstrucció d’Ucraïna perquè l’amaguen als mateixos forats negres que els nostres superrics.

Ells tampoc van accedir al seu patrimoni a través de l’empatia social i el joc net. El capitalisme industrial nord-americà no té un full de serveis millor que el dels oligarques després de l’ensorrament de l’URSS. Alguns ultramilionaris tecnològics, com Marc Zuckerberg, han fet la seva fortuna destruint la veritat, creant autopistes per les quals circulen les notícies falses i les conspiracions disfressades de notícies.

Macron torna a ser el mal menor

Macron torna a ser el mal menor, com ja ho va ser en les eleccions el 2017. En aquests anys no ha sigut fidel al vot prestat de la dreta i de l’esquerra. L’abús de la fórmula no garanteix el seu èxit. El 25% dels votants de Jean-Luc Mélenchon, embolicat en la bandera del purisme de l’esquerra, votaran per Le Pen; el 33% es quedarà a casa o votarà nul o en blanc.

 Hi ha un malestar de fons en les nostres societats al qual no respon la política tradicional. Es va veure als EUA amb Trump; es va comprovar amb elBrexit del Regne Unit. Està en el creixement de VOX a Espanya. Macron va ocupar l’espai tradicional de la dreta gaullista i de l’esquerra socialista, però no va crear un partit ni un moviment. Només és una marca.

Sense polítics de pes, sense utopies malgrat la catàstrofe climàtica, hem deixat l’espai de la rebel·lió als armilles grogues i als camioners espanyols, per posar-ne dos exemples. L’extrema dreta s’aprofita de les esquerdes per presentar-los com a seus o presentar-se com la solució als seus problemes.

¿Existeix el risc que guanyi la presidència de França Marine Le Pen, connectada amb el règim Vichy, aliat de Hitler, i que té vincles amb Putin? Seria un cop molt dur per a Europa, més que el Brexit. Tindríem l’enemic assegut a l’Elisi. El seu efecte sobre la política espanyola seria demolidor. Creuem els dits perquè torni a vèncer el mal menor en espera que un canvi de rumb salvi el planeta i la ciutadania de la dictadura dels depredadors, siguin oligarques russos o superrics occidentals. Feliç adeu oficial de la mascareta, malgrat que la pandèmia encara no s’ha acabat.

Notícies relacionades

Brexit: Cinc anys del referèndum que va canviar el Regne Unit

Macron va sobresortir en el debat amb Le Pen