LA FOGUERA Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

‘Pijo’ espanyol d’alta gamma

La cara de Luis Medina, fill de Naty Abascal i el duc de Feria, té tanta informació que es pot llegir com un llibre

2
Es llegeix en minuts
‘Pijo’ espanyol d’alta gamma

EDUARDO PARRA

A la tele hem vist el iot, el cotxàs i la roba de Luis Medina i Alberto Luceño, però sobretot hem vist la cara de ‘pijos’ que fan. Aquests dos espavilats són els que van treure més de cinc milions de comissió per una venda de mascaretes, guants de làtex i algun altre material sanitari a l’Ajuntament de Madrid, en els pitjors moments de la pandèmia. No crec que la cara sigui necessàriament el mirall de l’ànima, ni soc amic de les etiquetes, però sempre hi ha excepcions. Aquesta setmana encenies la tele i els mobles d’Ikea s’amagaven una mica avergonyits del piset on els vas instal·lar.

En concret, la cara de ‘pijo’ de Medina, fill de Naty Abascal i el duc de Feria, conté tanta informació que es pot llegir com un llibre. És el resultat no només de la genètica, perquè un al cap i a la fi no tria qui són els seus pares, sinó d’una personalitat forjada des del bressol en un entrenament intensiu en escoles de negoci, restaurants amb reservat i còctels amb ‘photocall’ de Christian Dior, per a l’art marcial de mirar la púrria per sobre l’espatlla. És el ‘pijo’ espanyol d’alta gamma, l’elit de l’elit: un espècimen tan allunyat de les vel·leïtats filantròpiques dels ‘pijos’ d’alta gamma d’altres països, com del patriotisme més elemental.

Notícies relacionades

Aquests ‘pijos’ d’alta gamma són els que, el dia que es dignen a dirigir-te la paraula, et diuen que a Espanya ens collen a impostos i que el mercat és molt més eficaç que el «papa Estat» mentre porten a terme un negoci que consisteix a vendre a 10 el que val 2 perquè coneixen un alt càrrec de l’Administració pública. Després de l’escàndol, han sortit comissionistes honrats fins i tot de sota les pedres: van oferir els mateixos productes a les administracions a preu de saldo i no es van dignar a agafar-los el telèfon. El que els faltava és la cara de ‘pijo’, entenc: aquest tiquet social per entrar als cenacles des d’on es pot munyir el contribuent mentre s’intercanvien opinions sobre paradisos fiscals.

Mentre ells feien diners, el meu iaio, de 95 anys, cosia mascaretes a casa. A Iecla, el seu poble, una fàbrica de sofàs a punt de fer fallida va posar tots els treballadors a fer el mateix amb la roba del folre per regalar-les a l’hospital. No era material homologat. No servien per res, com els ‘pijos’.