La foguera
Rússia i la propaganda postmoderna
No es tracta de fer creure mentides ningú, sinó de sembrar el dubte sobre les veritats acceptades.
La censura de les emissions de Russia Today i Sputnik a Europa va ser un moviment ingenu per part de les nostres autoritats, com ho ha sigut la decisió de Youtube de tancar els canals d’aquests òrgans de propaganda. El Kremlin farà servir tots els mitjans a la seva disposició per infiltrar propaganda. No és difícil trobar a les xarxes socials que estan vetades a Rússia missatges característics d’aquesta propaganda russa, tan postmoderna. El seu objectiu no és vendre un relat o una informació falsa concreta, sinó sembrar el dubte i provocar la discòrdia.
De la mateixa forma que els míssils indiscriminats tracten d’estovar l’ànim resistent dels ucraïnesos, es fan servir una mena de míssils simbòlics per fer el mateix amb el de les democràcies occidentals. No és res nou: és la pràctica d’intoxicació amb petites dosis de què el Kremlin es va valer per alimentar moviments populistes extrems d’esquerra i dreta. Els mitjans per aconseguir l’objectiu són massa variats com per poder-ho controlar. D’entrada, en la propaganda postmoderna no saps si hi ha la mà negra, o simplement algú diu el que pensa.
Notícies relacionadesNo es tracta de fer creure mentides ningú, sinó de sembrar el dubte sobre les veritats acceptades. Hi ha exemples matussers, com l’intent de convertir una víctima embarassada del bombardeig de l’hospital infantil de Mariúpol en una actriu, o el de fer creure els conspiranoics que els Estats Units van crear el coronavirus en laboratoris d’Ucraïna. Però també d’altres de més subtils, relacionats amb debats socials per als quals ja ens sobra actitud de crispació i polarització.
Baudelaire va dir que la millor jugada del dimoni ha sigut persuadir-nos que no existeix, i la propaganda postmoderna fa servir precisament aquesta recepta. A Rússia juguen amb l’avantatge estratègic d’enfrontar-se a democràcies en què hi ha llibertat d’expressió. Mentre Putin persegueix qualsevol dissident, mentre prohibeix que s’escrigui la paraula ‘guerra’ als mitjans de comunicació russos, aquí no sabem si algú situa l’OTAN com a responsable de l’agressió per convenciment o uns interessos espuris. Aquesta classe de propaganda postmoderna anirà en augment en les pròximes setmanes, redoblada pel tancament progressiu dels camins oficials del Kremlin a Europa. Veurem ombres i no sabrem si és un monstre o un abric en un penjador.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
