Lideratge del PP Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Casado a la corda fluixa
El president del PP s’ha implicat de tal manera en la campanya castellanolleonesa que si el resultat no l’acompanya el seu futur com a líder de l’oposició i candidat a la Moncloa es complicarà molt
El líder del PP, Pablo Casado, s’ha implicat de tal manera a la campanya castellanolleonesa que es dirimeix aquest diumenge que si el resultat no l’acompanya el seu futur com a líder de l’oposició i candidat a la Moncloa es complicarà molt. Aquestes són unes eleccions que es van convocar des del carrer Génova només perquè els seus estrategs estaven segurs que seria un passeig triomfal. Van creure que Casado podia apuntar-se una gran victòria del popular Alfonso Fernández Mañueco per continuar reclamant-li a Pedro Sánchez la convocatòria d’eleccions generals i empetitir, de passada, el triomf a Madrid de la seva rival interna, Isabel Díaz Ayuso. En política el problema és sempre la gestió de les expectatives, i quan es va forçar l’avanç a Castella i Lleó aquestes eren molt altes a l’equip de Casado. Ara, no obstant, ja cap enquesta preveu que el PP arribi ni s’acosti a la majoria absoluta. Tot apunta que el resultat serà mediocre, depenent de Vox per governar en el millor dels escenaris.
Casado és avui un polític a la corda fluixa perquè ha subestimat i vilipendiat Sánchez des del primer moment, alimentant un antisanchisme esperpèntic que s’ha convertit en el seu pitjor enemic. La seva estratègia ha sigut forçar l’avanç electoral per tots els mitjans i això l’ha portat a una estratègia histriònica que finalment se li ha tornat en contra. Els excessos al final es paguen i el gol en pròpia meta en la votació de la reforma laboral és un exemple preciós, gairebé de justícia poètica. L’intel·ligent i responsable hauria sigut facilitar la seva aprovació, la qual cosa, a més, hauria creat contradiccions en la coalició d’esquerres. Casado hauria demostrat coherència quan, davant Vox, crida els seus a rebutjar «qualsevol projecte de radicalització i de populismes». Al seu lloc està abonat a la demagògia més insensata, quan insisteix a sembrar dubtes sobre el repartiment dels fons europeus. Els seus excessos estan despertant l’electorat d’esquerres que semblava adormit, i les seves presses l’han empès a pujar a una corda fluixa de la qual aquest diumenge pot caure.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
