El cartell de Macbeth

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

13 de gener del 2022. 16:55

0 Comentaris

És necessària una cura més gran dels pòsters amb els quals es presenten les pel·lícules. Pot semblar una tonteria, però no ho és. I és una cosa que encara es fa més evident quan apareixen pòsters tan increïbles com el de ‘Licorice Pizza’, de Paul Thomas Anderson, que s’estrena en unes setmanes, o els de ‘La tragedia de Macbeth’, que arriba aquest divendres a Apple TV+. Un dels pòsters de la pel·lícula de Joel Coen, el de la gota de sang que recorda el de ‘Lancelot du Lac’ (1974), de Robert Bresson, és una meravella. Hi ha en aquests pòsters i, evidentment, en altres excepcions un gest sorprenent d’amor i respecte a les obres que representen. La recerca d’aquest tipus d’impactes hauria de ser un moviment actiu i entusiasta per evitar que les pel·lícules passin desapercebudes, sobretot en un moment en què els pòsters deixen ràpid de lluir a les marquesines (si tenen la sort de fer-ho) per passar a ser un crom més al catàleg d’una plataforma. I això, per desgràcia, no sempre és així. Em refereixo, per descomptat, als pòsters oficials. El món ‘fan art’, que abraça des de propostes amateur fins a obres imponents realitzades per artistes i estudis, és fascinant. Però, sense treure’ls valor, aquestes interpretacions poden generar certa confusió. Fa només uns dies, l’estudi Creepy Duck Design explicava a Twitter que el segon pòster de ‘Black Phone’ (el nou de Scott Derrickson) que s’havia compartit a les xarxes amb entusiasme no era l’oficial, sinó la proposta d’un dels seus artistes. No tinc ni idea de les estratègies de comunicació de les pel·lícules, però em costa creure que els cartells mandrosos i intercanviables que ens assalten diàriament convidin algú a veure alguna cosa: ¿funcionen els pòsters amb 83 actors, sovint retocs fins a l’irreconeixible, mirant a càmera? ¿Continua sent un hit allò de les lletres grogues als cartells de comèdia? Potser sí, o potser el pòster ja ni tan sols sigui una eina promocional útil. Però no puc evitar sentir que el menyspreu en el disseny dels cartells d’algunes pel·lícules és una falta de respecte a les pel·lícules i als qui les fan.