La inhabilitació d’un diputat del Parlament

La sentència pot ser recorreguda, i això, en altres casos, no afectaria la situació de qui hagués sigut condemnat en primera instància. Però quan es tracta dels càrrecs representatius condemnats per desobediència la inhabilitació s’aplica, tot i que es presenti recurs i la sentència no sigui ferma. Això deriva de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), que indica en el seu article 6.2.b i 4 que els que siguin condemnats per delictes contra l’administració pública es consideraran inelegibles, i aquesta condemna és incompatible amb la condició de representant que s’ostenti. El TSJC no ha exigit fins ara al Parlament que el senyor Juvillà abandoni el seu escó, però ja s’han anunciat moviments que miren de reforçar la seva situació.

Els lletrats de la Cambra, excel·lents professionals, hauran preparat ja els informes que se’ls haurà requerit. Com és natural, hauran examinat el reglament del Parlament, que indica a l’article 25.e que es perd la condició de diputat quan sigui condemnat a inhabilitació per sentència ferma. Aquí tenim ja un problema: per a la LOREG n’hi ha prou amb la condemna en primera instància, però per a la cambra s’exigeix que la sentència sigui ferma. I el que planteja el reglament del Parlament, per cert, no és gaire diferent del que preveu el reglament del Congrés dels Diputats a l’article 22: es perd la condició de diputat per «decisió judicial ferma que anul·li l’elecció o proclamació».

El Parlament farà el possible perquè el senyor Juvillà mantingui el seu escó. La comissió de l’estatut dels diputats ha aprovat un dictamen, previ a una declaració del ple de la Cambra. Aquesta declaració tindrà pes polític, sens dubte, que serà proporcional al consens que s'ha assolit. Però això no aturarà l’execució de la sentència, si ho demana la Junta Electoral. En el cas de la inhabilitació del president Torra, el Tribunal Suprem va confirmar la legitimitat de la Junta Electoral per sol·licitar-la. Finalment, el Parlament no hi va posar obstacles i Quim Torra va haver de deixar la presidència.

Ja hem après que no és convenient desobeir les resolucions judicials, perquè les conseqüències poden ser greus per a les persones i les institucions. Em sembla que el senyor Juvillà es va equivocar al no seguir les indicacions de la Junta Electoral. Però, dit això, i deixant de banda el fons de l’assumpte, també podem criticar el marc jurídic en el qual s’emmarca aquest episodi.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Des del meu punt de vista, l’article 6.2.b de la LOREG, que ja he esmentat, és de dubtosa constitucionalitat. Els diputats poden veure’s privats del seu escó abans que una sentència ferma n’estableixi definitivament la culpabilitat. Això afecta negativament, i potser de manera irreversible, el seu dret de participació política com a representants, mitjançant una restricció de l’abast de la seva presumpció d’innocència (articles 23 i 24 de la Constitució). Els reglaments del Parlament i del Congrés fan molt bé a especificar que es perd la condició de representant per una sentència que sigui ferma.

La història política va establir una sèrie de prerrogatives parlamentàries. Algunes em semblen innecessàries, com l’aforament davant un Tribunal Superior o el Tribunal Suprem, com si hi hagués justícia de pitjor qualitat als òrgans jurisdiccionals a què ens hem de sotmetre els ciutadans comuns. Però que un diputat exerceixi les seves funcions fins a la dissolució de la Cambra no és cap privilegi. És el seu dret, i hauria de poder exercir-lo fins que una sentència ferma li ho privi. Ni més, ni menys.