Arquitecte i polemista Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

¿Què pensava Bohigas de la Sagrada Família, les Glòries, la independència...? | Els seus articles a EL PERIÓDICO

JULIO CARBÓ

Oriol Bohigas, arquitecte, urbanista, polític i agitador cultural, va mantenir durant tota la seva vida una faceta de polemista present en tots els debats pertinents sobre Barcelona i Catalunya. Durant quatre anys, del 2010 al 2014, la va expressar en una tribuna a El PERIÓDICO. Una quarantena d’articles que permeten recuperar quins eren els temes que hi havia sobre la taula en el debat públic durant aquells anys i comprovar que molts continuen de completa actualitat. La independència, la Sagrada Família, l’urbanisme de la plaça de les Glòries, el paper dels arquitectes estrella, l’espai que correspon al cotxe a la ciutat...

Sobre la mobilitat

‘Discret elogi del cotxe’. «L’intent d’exclusió de l’automòbil ha adoptat els aires d’una premissa inqüestionada que no accepta dialèctiques més subtils. I aquí comencen els disbarats. Els responsables del control de la ciutat obliden moltes qualitats del transport individual o gairebé individual i l’eficàcia que en molts casos pot oferir». (19/3/2014)

Sobre la independència de Catalunya

‘Es farà passi el que passi’. «La revolució es pot fer, s’ha de fer, sense armes però amb la força revolucionària de les fermes decisions rupturistes. No podem pensar en un canvi del sistema territorial sense una imposició revolucionària». (28/12/2013)

‘La independència com a aglutinador’. «La unitat de la reacció ciutadana i política seria, ja des d’ara, més ferma si es fes sota uns ideals més radicals. Només a partir d’aquest tipus de radicalitat pot construir-se un front unitari que presenti una reivindicació essencial». (14/7/2010)

Sobre la plaça de les Glòries

‘¿Un nou urbanisme a les Glòries?’ «Les Glòries pot oferir un projecte d’integració sense amagar res, sense readaptar antigalles. El millor camí potser no és ocultar la circulació sinó donar-li protagonisme amb una integració radical». (22/3/2012)

Sobre la Sagrada Família

‘Un paisatge urbà, no un monument’. «Hi ha una abundància excessiva d’espais massa grans destinats a unes funcions que els justificaven i que ara tenen menys públic si no s’alternen amb altres concentracions. La Sagrada Família és una exageració excepcional, perquè ha de ser l’església més voluminosa construïda a l’últim segle». (21/11/2010)

Sobre l’arquitectura

‘L’anonimat cultural de l’arquitectura’. «L’arquitecte no pot tenir com a única finalitat professional la resolució de temes puntuals». (25/1/2014)

‘Arquitectura, icones i extravagància’. «A Barcelona hi ha millor arquitectura en les preteses icones que en les vulgaritats especulatives locals dels nous barris residencials i les noves implantacions turístiques. De fet, l’arquitectura acreditada de la ciutat es recolza en noms com Foster, Miralles, Nouvel, Isozaki, Bofill, Calatrava, etcètera, molt presents al món de l’exhibició mediàtica». (15/6/2013)

Notícies relacionades

‘Reconstruir l’arquitectura moderna’. «Molts joves conductors de la modernitat afirmen que l’única posició redemptora per a l’urbanisme és limitar-se a la reconstrucció, la reutilització, el reciclatge de l’existent i evitar el messianisme de la modernitat optimista». (25/3/2012)

Sobre la corrupció política

‘La burgesia no sap corregir-se’. «M’agradaria que, quan s’inicia una denúncia de polítics comprats per una empresa, les denúncies assenyalessin totes les perversions dels industrials i comercials que han iniciat l’operació: aquells que fan funcionar la indústria amb el delicte fiscal i el de la corrupció». (27/9/2013)

Inicia sessió 0 Comentaris