No va arribar

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

04 de de novembre del 2021. 18:04

0 Comentaris

Un missatge a les dues de la matinada. Un altre a les cinc. Tot bé. Tornarà amb tren, amb les seves amigues. 16 anys, una de les seves primeres sortides a una discoteca. Aquella nit carregada de missatges, aquella nit de mirades al mòbil, de son inquiet, d’insomni enutjós. Aquella matinada pendent dels sons. ¿L’ascensor ja s’ha aturat al replà? ¿Són les claus que giren al pany? Els sorolls de la nit es confonen. T’aixeques un segon per comprovar si és ella. No, res, només la ment que t’enganya. Revises els seus missatges. Està bé, diu. Està bé, et dius. I una altra mirada al rellotge. I ja les pors es fan bola. Fora, ordenes els temors vells. A ella no li passarà res. A ella, no. Clareja. Millor, així el carrer ja no està sol. D’aquí una hora et sonarà el despertador. Que arribi abans, que arribi abans. Tornes a calcular el trajecte amb tren, el camí cap a casa. Imagines el moment en què sentiràs, a la fi, els seus passos. Mirarà de no fer soroll, creient que la casa dorm. Potser un vas d’aigua. El lavabo. El dormitori. La sentiràs estirar-se al llit. Aquell instant en què donaràs les gràcies a ves a saber qui. Ja està. Ja ha arribat.