Paral·lelismes Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Espanya no és Portugal
A Espanya la política és un duel a garrotades. La dreta desitja que arribin totes les calamitats a condició que el Govern d’esquerres s’enfonsi i anem a eleccions.
En els últims anys hem tingut enveja sana de Portugal. Va sorprendre l’arribada al poder el 2015 del socialista António Costa, que va saber entendre’s amb els comunistes, que allà són bastant curts de gambals (antieuropeistes), i amb el Bloc d’Esquerres, una espècie de Podem. Davant els mals auguris, el Govern de coalició (qualificat pejorativament de geringonça) va aconseguir assentar-se, va actuar amb pragmatisme i va aconseguir bons resultats socioeconòmics. El 2019, el Partit Socialista va guanyar les eleccions i Costa va passar a governar en solitari. Quan va arribar la pandèmia, hi va haver moments de tot, és clar, però en general va gestionar bé la crisi sanitària i Portugal va ser posat d’exemple, incloent-hi la seva campanya de vacunació. També vam tenir enveja del país veí perquè Rui Rio, líder de la dreta, va considerar que atacar Costa aprofitant la Covid no era «ni ètic ni patriòtic». A Espanya, en canvi, el recolzament de Pablo Casado a Pedro Sánchez va durar un telenotícies. Ara Portugal podria anar a eleccions després del rebuig dels antics socis d’esquerres als pressupostos. Però el sentit d’Estat entre els dos grans partits, el conservador i el socialista, ha prevalgut sempre, i les crítiques polítiques no s’han convertit mai en guerres caïnites. Si finalment hi ha eleccions, una decisió que depèn del president de la República, que és del partit de l’oposició, un possible canvi no es viurà amb angoixa existencial.
A Espanya la política és un duel a garrotades, com el quadro que va pintar Goya. La dreta desitja que arribin totes les calamitats, incloent-hi la fallida econòmica, a condició que el Govern d’esquerres s’enfonsi i anem a eleccions. Però aquí el cap de l’Estat, Felip VI, no és qui convoca (a veure si algunes esquerres deixen de fer-li tants fàstics a la monarquia). Tot i així, a diferència de Portugal, aquí s’aprovaran els pressupostos perquè l’alternativa per als altres és Casado governant amb Vox. A Portugal, el conservador Rui Rio va afirmar que mai es posaria en mans de l’extrema dreta. Definitivament, Espanya no és Portugal.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
