Àgora Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Transició energètica: l’hora de la veritat

Els enginyers recomanem mantenir el principi d’utilitat pública de la generació renovable i actuar en dues direccions: agilitar la tramitació dels projectes i assegurar la seva integració social.

3
Es llegeix en minuts
BI02. Durango (Vizcaya), 21/07/04.- Vista del parque eólico situado en el monte Oíz de la localidad vizcaína de Durango, que hoy ha sido inaugurado. El parque está dotado de 30 aerogeneradores con una potencia total de 25,50 MW, y abastecerá cada año a 65.000 hogares con energía renovable y limpia. EFE/LUIS TEJIDO

BI02. Durango (Vizcaya), 21/07/04.- Vista del parque eólico situado en el monte Oíz de la localidad vizcaína de Durango, que hoy ha sido inaugurado. El parque está dotado de 30 aerogeneradores con una potencia total de 25,50 MW, y abastecerá cada año a 65.000 hogares con energía renovable y limpia. EFE/LUIS TEJIDO / LUIS TEJIDO (EFE)

El Govern de la Generalitat ha presentat el full de ruta d’aquesta legislatura en matèria de transició energètica, en la línia dels compromisos a assolir el 2030 i en l’horitzó fixat per la Unió Europea pel 2050. Com a primera mesura ha anunciat que remetrà al Parlament un decret llei que té per objectiu modificar l’actual marc normatiu en matèria de renovables, i d’introduir la planificació territorial. El pla situa en primer lloc el desplegament de l’autoconsum i l’ús energètic dels espais públics, amb la creació d’una empresa pública que en gestioni la generació renovable produïda en aquests.

Es pretén també millorar i digitalitzar les xarxes de mitjana i baixa tensió, que estan estressades –com s’ha vist quan hi ha demandes punta del sistema– i, el que és més important, adaptar-les al nou paper dels consumidors-productors d’energia. Són xarxes que han de deixar de ser unidireccionals i fer-les intel·ligents per adaptar-se als nous fluxos de consum/generació del sistema.

En aquest context, cal recordar que cinc col.legis catalanes d’enginyers ja vam manifestar el passat abril els principis amb què creiem que cal actuar per garantir el subministrament energètic i alhora fer la descarbonització energètica. Recomanàvem mantenir el principi d’utilitat pública de la generació renovable i actuar en dues direccions: agilitar la tramitació dels projectes i assegurar la seva integració social.

En l’esborrany actual del decret del Govern s’estableix alguna simplificació pels projectes de petita dimensió, però –per contra– hi ha nous condicionants en la tramitació com en l’acceptació social dels projectes de potències superiors a cinc megawatts, el límit que afecta la gran majoria dels projectes de parcs d’energies renovables.

Caldrà veure com es concreten finalment aquests nous condicionants, però manifestem la nostra seriosa preocupació sobre com amb aquest nou decret el Govern dona resposta a les queixes rebudes sobre els més de 600 projectes que hi ha en tramitació.

Som escèptics, molt escèptics, que aquest nou decret sigui l’eina capaç de separar les queixes justificades –per part dels projectistes i promotors, i a les que s’ha de donar resposta pública– dels qui, aixecant la bandera de l’ecologia, en realitat són de la cultura del «no a tot» i «no al costat de casa meva», especialment quan es tracta d’infraestructures energètiques.

I ens preocupa que generi més inseguretat a la iniciativa privada en el sector renovable de Catalunya i que allunyi els inversors i els enginyers projectistes catalans d’energies renovables, que són reconeguts arreu.

A curt termini, el Govern té ara un repte de gestió per donar sortida a les més de 600 peticions de nova generació renovable, el que suposaria duplicar en cinc anys l’actual potència instal·lada de renovables, que avui representa només el 9% de la demanda d’energia elèctrica de Catalunya, lluny, molt lluny d’altres territoris i dels objectius marcats per la mateixa Generalitat.

Notícies relacionades

Aquest ha d'ésser el focus de la gestió del Govern. Cal que es gestionin millor els grans projectes. Cal que es doti de recursos humans propis i aliens, de tècnics capaços de resoldre aquest coll d’ampolla en què s’està convertint la pròpia Administració. Cal reorientar els promotors i trobar compensacions i integració social. Cal que l’Administració no actuï únicament de «dur filtre», sinó també d’acompanyant de l’inversor.

És l’hora de la veritat si volem aconseguir els canvis necessaris per arribar als objectius previstos per al 2050. Si cal fer-ho millor, fem-ho millor. Però fem-ho ja. El futur no té espera.