Opinió

1
Es llegeix en minuts
TOPSHOT - Visitors walk at the Mobile World Congress (MWC) in Barcelona on February 25, 2019. - Phone makers will focus on foldable screens and the introduction of blazing fast 5G wireless networks at the world’s biggest mobile fair starting February 25 in Spain as they try to reverse a decline in sales of smartphones. (Photo by GABRIEL BOUYS / AFP)

TOPSHOT - Visitors walk at the Mobile World Congress (MWC) in Barcelona on February 25, 2019. - Phone makers will focus on foldable screens and the introduction of blazing fast 5G wireless networks at the world’s biggest mobile fair starting February 25 in Spain as they try to reverse a decline in sales of smartphones. (Photo by GABRIEL BOUYS / AFP) / GABRIEL BOUYS (AFP)

La selecció natural és la llei de Déu. Prediu que un canvi dràstic en l’ecosistema sempre portarà, a la llarga, transformacions de les espècies. Això explica per què trobem organismes allà on ningú voldria ser: al desert, als gels perpetus, a les dents podrides del jonqui, als cavalls morts.

Això és el que hi ha, diu el món: qui no s’adapta mor, qui mor no es reprodueix, i qui no es reprodueix no perpetua els seus gens. Així evolucionen les espècies, així apareixen, amb el pas de les eres, criatures que, insòlites, només semblen noves a l’ignorant, ja que han recorregut camins durs i esgotadors.

La novetat no existeix sinó com a reciclatge del que és vell. Ens adonem de seguida d’una paradoxa: llavors la vida consisteix a organitzar la mort; crear consisteix a destruir. La revelació d’aquest misteri va tenir conseqüències polítiques nefastes. L’esperit darwinià, mal digerit, mal pensat, va deixar el seu rastre a l’Alemanya nazi o el Congo belga. El racisme, nascut al caliu de teories sociobiològiques, feia la foto fixa de les societats per justificar la submissió colonial dels salvatges. Milers de persones brillants van assumir aquesta òptica. No es van qüestionar que la raça fos un factor superflu en el desenvolupament de les civilitzacions. Ara els ho retraiem. Avui s’enderroquen les estàtues dels qui van manifestar, amb qualsevol frase, que pertanyien al signe dels seus temps. Em pregunto com veuran en el futur la nostra forma de vida. ¿Quines estàtues faran caure?

Notícies relacionades

La tecnologia és la facultat dels humans de transformar ecosistemes: fa adaptables entorns que ens exterminarien si estiguéssim sotmesos a l’ordre natural. La invenció de l’abric, de l’estufa, del turbant, del recipient per transportar l’aigua: maneres de prendre a la naturalesa l’espai, trampes que fem a les lleis de Darwin, un as a la màniga que ens permet guanyar, corrent, el guepard. Però la transformació d’ecosistemes també implica una destrucció: l’aire condicionat que refresca centres comercials escalfa el planeta.

La pantalla encesa del teu mòbil no consumeix la teva bateria. Connectats a servidors remots, a màquines d’emmagatzemament gegants, cada moviment a la xarxa, cada clic, participa d’una immensa foguera que ens devora, i la mida de la qual desconeixem. Llegir aquest article en una pantalla té més impacte ecològic que llegir-lo en paper.