Apunt Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

‘Reductio ad fascismus’

Acusar de ‘feixista’, com ha fet la consellera Geis amb l’Assemblea per una Escola Bilingüe, és una tècnica que els separatistes practiquen sovint

1
Es llegeix en minuts
‘Reductio ad fascismus’

Ferran Nadeu

La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, ha qualificat l’Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB) de «feixista». Ho va fer a TV-3, com no podia ser d’altra manera, televisió que com recordava Ferran Monegal –a propòsit de les últimes informacions sobre la trama russa– practica una autèntica «espiral de sectarisme» informatiu. Aquestes floretes per part d’un membre del Govern són molt greus perquè no podem oblidar que Geis és una autoritat pública que, en lloc de mostrar respecte envers una entitat de la societat civil sense ànim de lucre, la desqualifica mitjançant el recurs del ‘reductio ad fascismus’. Aquesta tècnica és una cosa que els separatistes, particularment des que va començar el procés, practiquen sovint contra els partits constitucionalistes, però també per estigmatitzar les associacions contràries a les tesis nacionalistes. Recordem que el 2016 Raül Romeva, llavors conseller del Govern de Puigdemont, va dir «falangistes» als manifestants convocats per Societat Civil Catalana que denunciaven la preparació d’un cop parlamentari contra la legalitat estatutària i constitucional, com va passar el 6 i 7 de setembre del 2017. 

Notícies relacionades

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Doncs bé, per a la consellera Geis l’associació que defensa el bilingüisme és «feixista» perquè el TSJC va donar la raó a l’AEB, que va justificar amb proves la seva demanda. La justícia va obligar que en els exàmens de la selectivitat d’aquesta setmana els alumnes triessin amb total discreció l’idioma en què desitjaven llegir les preguntes (en català, castellà o aranès). En lloc d’entregar els exàmens només en català i obligar qui ho desitgés a aixecar la mà per demanar-ho en alguna de les altres dues llengües, s’ha preguntat a cada alumne a l’entrada. Amb tot, el més neutral i pràctic seria que les preguntes es presentessin en els tres idiomes en un mateix full (amb el català en primer lloc, per exemple), però la Generalitat no vol. Ja vaig advertir en ‘Amor (pel català) que mata’ que la política lingüística no persegueix la promoció del bilingüisme, sinó l’exclusió del castellà, convertint el català en una llengua antipàtica.

Temes:

Idiomes