Sobre Esty Quesada Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
És una pringada
La superfície d’Esty Quesada és greix i odi, però quan la sents parlar cinc minuts et preguntes què hi ha al darrere, i apareix una delicadesa secreta, cuirassada. És una pringada i parla per no plorar.
Quan era més jove me’n vaig anar a provar una droga a Chaouen amb uns amics. Era ‘majoun’, un torró marroquí d’haixix i qui sap quines altres substàncies. Els meus amics eren porucs, però els vaig convèncer perquè havia llegit en un llibre de Paul Bowles que era una experiència gratificant. Els pobres eren més culturetes que jonquis, i va resultar que el ‘majoun’ era més dur del que jo havia entès al llibre de Bowles. Taquicàrdies, al·lucinacions i un amic, Lucas, que es va tirar per l’escala.
L’amo de la pensió, basc eixut, asec i ronc, al sentir el patapam de Lucas després del seu viatge sobre els esglaons, el va tornar a pujar, ens va interrogar i va descobrir que les nostres pupil·les eren tapes de clavegueram. Quan algú finalment va reunir prou consciència per entendre les seves preguntes i li vam ensenyar el material, l’amo se’n va ficar un tros a la boca, va assaborir-lo, ens va mirar decebut i va pronunciar una d’aquestes frases destinades a l’eternitat: «joooder, quina joventut més poc psicodèlica».
Notícies relacionadesAquesta és la frase que em serveix per expressar el desconcert quan veig gent hiperventilar per les paraules d’Esty Quesada en una entrevista que li feia Gabriel Rufián. Diu que cal matar els de Vox. ¡Sisplau! A la mateixa entrevista, de la qual vola aquest graciós fora de context, la noia obesa i tenebrosa, ocurrent i trista, una mica massa llesta per a l’estreta cotilla que li imposa el seu personatge, Soy Una Pringada, parla de matar-se a si mateixa, de matar instagramers que no conec, de posar bombes adossades en un casament amb la mateixa serietat (i el mateix circ) amb què parla de matar els de Vox. Parla, en fi, de mort i destrucció, com una punky dels vuitanta, i diu també que li encanta Otegi, que li explicava acudits d’ETA a Esperanza Aguirre i reia, i que el suïcida no l’estima ningú perquè ja no gasta. Diu el que li surt de la papada. I aquesta és la gràcia.
Quesada va començar a gravar vídeos a Youtube perquè tenia ganes de matar-se, i tenia ganes de matar-se perquè a l’escola no solen ser bons amb les nenes obeses, perquè el seu barri era un lloc desagradable i dur, i perquè la seva família era encara pitjor. Tan normal sembla que parli de matar i mort com que la gent sigui aficionada a quedar-se a la superfície. La superfície d’Esty Quesada és greix i odi, però quan la sents parlar cinc minuts et preguntes què hi ha al darrere, i apareix una delicadesa secreta, cuirassada. És una pringada i parla per no plorar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
