Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

L’asfalt de la joventut

Són múltiples les raons que provoquen la inflexió independentista. Des del sentiment volàtil d’afegir-se a la tendència majoritària del moment fins a uns corrents més profunds d’acció i pensament

1
Es llegeix en minuts
Una fiesta en las calles del barrio de Gracia de Barcelona

Una fiesta en las calles del barrio de Gracia de Barcelona / R.E. MADRID| Quique Garcia (EFE)

L’independentisme ha retrocedit més de cinc punts respecte al 2015 entre la joventut barcelonina, segons indica l’Enquesta a la Joventut 2020 de l’ajuntament. Només un 28,2% de la població de 30 a 34 anys recolza la secessió. Les dades reafirmen la tendència que ja va mostrar el Baròmetre de la UAB. Segons l’esmentat informe, un 52% dels joves d’entre 18 i 24 anys es mostren a favor de la continuïtat a Espanya. El 2017, el 56% preferien la independència.

Són múltiples les raons que provoquen la inflexió. Des del sentiment volàtil d’afegir-se a la tendència majoritària del moment fins a uns corrents més profunds d’acció i pensament. Actituds que desestimen canviar el món des de les coordenades de la identitat nacional. En una societat òrfena de grans utopies, regida per poders que no se sotmeten al poder de les urnes i que enfonsa els joves en una precarietat agreujada per la pandèmia, les lluites miren els cossos i el seu entorn i estableixen altres camps de batalla possibles: identitat de gènere, medi ambient, antiracisme... Lluites fluides i interconnectades que, amb els peus clavats a l’asfalt, desdenyen intangibles, sumen vulnerabilitats i refusen l’aroma anyenca de la ratafia.