Independentisme Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Mentides per a tots els gustos

El món secessionista, ja sigui Junts, CUP o ERC, continua enganxat a les seves falsedats i autoenganys

2
Es llegeix en minuts
Mentides per a tots els gustos

Quan un torna a l’actualitat de la política catalana després d’unes setmanes de desconnexió, comprova tristament que el món secessionista, ja sigui Junts, CUP o ERC, continua enganxat a les seves mentides i autoenganys. A diferència de les fantasies que repetien gairebé a l’uníson durant els anys àlgids del procés, ara ja no tots diuen ni proposen el mateix. Els continua singularitzant la hipèrbole i la notícia falsa, però reparteixen falsedats per a tots els gustos. Vegem-les. D’una banda, hi ha les boles supines que els més durs deixen anar en aquest fòrum de ‘hooligans’ que és la Universitat Catalana d’Estiu, que no és universitat ni res, sinó un mer passatemps subvencionat, és clar, per la Generalitat amb els diners de tots els catalans. Per allà han passat el duo còmic que formen Quim Torra i Laura Borràs, reunits per maleir la taula de diàleg mentre asseguren que en qualsevol moment el Parlament podria activar la DUI. Per la seva banda, el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, ha fet la seva particular oda a la unilateralitat i insistit que «ho tornarem a fer tantes vegades com faci falta». Però el disbarat més gran ha anat a càrrec de l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que ha demanat ja mateix «desequilibrar l’Estat espanyol» amb l’aplaudiment de Mireia Vehí, diputada de la CUP, que en el seu torn ha fet una crida a la confrontació. 

Notícies relacionades

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Davant tots aquests somnis humits de revolucionaris de saló, amb ingressos àmpliament centmileuristes, tenim el discurs aparentment més realista dels republicans i del seu líder fra Oriol Junqueras, que al setembre complirà una dècada al capdavant d’ERC. Diumenge passat va explicar una curiosa teoria segons la qual si el diàleg amb el Govern espanyol fracassa, és a dir, si l’independentisme no obté després d’una llarga negociació ni l’amnistia ni l’autodeterminació, la comunitat internacional es mostraria disposada a avalar un altre referèndum unilateral, a diferència del que va passar el 2017 que no va obtenir cap reconeixement. Tothom sap que d’aquesta taula que es reunirà el 13 de setembre no sortirà –ni ara ni mai– un acord per votar la secessió, si abans no s’efectua un canvi constitucional. També que la UE no recolzarà processos de desintegració territorial dels seus Estats membres. Junqueras hauria d’explicar doncs a qui es refereix quan afirma que «la comunitat internacional ens mira i ens demana que intentem el diàleg». És evident que la mentida (pot ser que benintencionada) va dirigida a la seva pròpia parròquia per demanar-li paciència els pròxims dos anys i poder resistir així els embats de Junts i la CUP alimentant l’esperança que al final, un dia, el món mundial socorrerà els «oprimits» independentistes que gestionen un pressupost de 46.000 milions. Ara bé, hi ha una cosa pitjor que una mentida, el cinisme egòlatra de Junqueras quan es compara amb Gandhi (altres vegades ho ha fet amb Mandela) i insisteix en la patètica teoria que Catalunya és una colònia espanyola, com ho van ser Irlanda o l’Índia en mans dels britànics. 

Temes:

Govern