Anàlisi Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

4
Es llegeix en minuts
Comunicació política talibana

Han passat 20 anys des que l’11-S va canviar les relacions dels EUA amb els anomenats talibans. Queien les torres bessones i Ossama bin Laden es convertia en l’enemic públic número u d’Occident. Tota la resta, vostès ja la saben. Hi ha alguns estudis interessants de com una una secta ancorada al segle VII va aconseguir adeptes i llops solitaris arreu del món en ple segle XXI. Els recomano els estudis de Javier Lesaca i Manuel Torres Soriano, dos acadèmics que han analitzat la comunicació portada a terme per Daesh i pels seus grupuscles terroristes. Sembla un contrasentit, però des que fa uns dies els talibans van recuperar l’Afganistan per a la seva causa, la comunicació ha sigut un dels pilars de la seva estratègia política.

Internet és el canal fonamental dels talibans. Lesaca, en un estudi del 2018, va poder comptabilitzar, en quatre anys, 1.500 vídeos en diverses plataformes i més de 15.000 campanyes ‘online’. No trobaran cap govern democràtic amb tanta propaganda. A més de les dramàtiques execucions a sang freda, en aquell moment, també, hi havia infinitat de vídeos gravats al pur estil ‘gamer’, amb l’únic objectiu d’atraure joves homes a la seva causa. El contrasentit és evident: estètica dels infidels per acabar amb ells en una narrativa ‘transmedia’, que, en paraules del mateix Lesaca, buscava la seducció. En aquestes narratives, la guerra contra Occident es convertia en un joc atractiu, excitant, de la mateixa manera que ho podia ser qualsevol videojoc per a la Playstation. I és que la comunicació política que van desenvolupar a Daesh s’assembla molt més a l’estètica ‘gamer’ que a la doctrina de la xaria.

Si la comunicació del reclutament estava perfectament dissenyada i funcionava, la comunicació institucional també estava perfectament definida, basada en el terror. Es van popularitzar d’una manera macabra execucions a sang freda que demostraven de què eren capaços els milicians talibans. El món occidental no volia sentir-se terroritzat per atacs terroristes massius i, junt amb altres interessos geopolítics, es va acordar la intervenció a l’Afganistan. L’objectiu: acabar amb els seus líders i democratitzar el país. Després de 20 anys, el fracàs ha sigut total, en paraules dels principals mandataris internacionals. Ara amb el poder talibà de nou a l’Afganistan se sap observat pel món, i el seu objectiu és clar: perpetuar-se en el poder sent reconegut per la comunitat internacional.

La comunicació que els líders talibans han portat a terme aquests primers dies mostra la seva voluntat de voler ser percebuts com a moderats, que Occident pensi que en alguns aspectes no són aquells tallacaps terroristes de fa dues dècades. Són perfectament conscients que el món els mira, i han dissenyat una estratègia per deixar de ser els malvats per als occidentals. I per a això, alguns exemples.

Missatges conciliadors

En primer lloc, ofereixen rodes de premsa amb periodistes, incloent-hi dones, en què el missatge fonamental intenta ser positiu i conciliador, òbviament amb una orientació religiosa ultra, però assegurant que no hi haurà represàlies, oferint una amnistia general. És ressenyable la seva especial menció cap a l’estatus de les dones, sobre les quals asseguren que podran exercir professions i ser membres actius de la comunitat. Aquestes paraules intenten amagar que moltes escoles de dones ja han sigut tancades i que les seves lleis redueixen la dona a un ésser sense drets. 

En segon lloc, estan controlant les imatges per decidir què veu el món i què no veu. Permeten a la premsa internacional captar imatges i enviar-les arreu del món, instantànies en les quals no s’exerceix violència explícita, tot i que sabem que n’hi ha, com l’assassinat de la família d’un periodista afganès de la cadena de televisió Deutsche Welle. No volen que el món els vegi matar, pedregar, en el que sembla un gir de la tradicional narrativa terrorista. El seu objectiu és mostrar al món una imatge més amable, institucional, fins i tot amb espai per a situacions amables, com aquella al gimnàs del palau presidencial, menjant gelats o als autos de xoc. Perquè el que pretenen és ser presos per un règim incòmode però acceptable.

En tercer lloc, van prendre el poder d’una manera ràpida, sense violència excessiva, davant el fracàs occidental, relat que no està sent utilitzat pels talibans en la seva comunicació externa. Possiblement sí en la interna: els bons sempre guanyen i ells estan al costat bo de la història, a veure si creuen vostès que aquest tipus de relats prototípics només els utilitzen els nostres polítics. En resum, no volen humiliar els occidentals perquè els permetin operar sense gaires restriccions, assumint-los com una dictadura més.

Notícies relacionades

Qui consideri que aquests passos en comunicació no estan absolutament planificats és que no coneix l’orientació comunicativa que sempre han tingut els talibans, com Lesaca i Torres han publicat. Són una secta que basa les seves creences en un context social de l’Edat Mitjana, però tenen clar que la seva supervivència depèn de tenir una comunicació del segle XXI amb entrevistes internacionals i rodes de premsa en què també es permeti que les dones preguntin.

Que no ens enganyin: els canvis narratius són un capítol més de propaganda, la que fa qualsevol institució amb poder i voluntat de mantenir-lo. És aviat per saber com evolucionarà el conflicte, però les primeres paraules i accions de la comunitat internacional mostren que l’estratègia talibana està funcionant: s’ha assumit que han pres el poder i ja són dignes, si no de reconeixement, sí de diàleg, que és una manera suau de fer-ho.