Afganistan: alguns dubtes

El primer és que tan sols 72 hores abans que els talibans entressin a Kabul, el secretari d’Estat nord-americà, Toni Blinken, pensés que la seva caiguda podria produir-se entre 30 i 90 dies. ¿Com és possible que els americans no sabessin el que estava passant i no prenguessin les mesures necessàries per evitar la matussera evacuació (Biden la va anomenar «‘messy’») que marcarà a foc l’actual administració nord-americana? Perquè Biden pot haver heretat el problema, però ha sigut l’únic responsable de la ignominiosa retirada final, que ell ha triat. És impossible que els serveis d’intel·ligència més ben dotats del món no veiessin el que estava passant i se m’acut que hi ha dues possibilitats: o que ho diguessin i no els creguessin, la qual cosa és greu, o que no ho sabessin, que seria encara pitjor. Hi ha una tercera possibilitat, a la qual sembla apuntar la Casa Blanca per minimitzar responsabilitats: que ho diguessin però sense donar a la informació la rellevància necessària per actuar immediatament. Bob Menéndez, president de la Comissió d’Afers Exteriors del Senat, ha anunciat una investigació i alguna cosa ens diran.

El segon interrogant és per què un exèrcit de 300.000 efectius entrenats pels millors instructors del món (entre ells espanyols) i dotats pels americans d’abundant i modern material militar s’enfonsa davant l’avenç d’uns guerrers talibans menys nombrosos i pitjor armats, malgrat el recolzament que sempre han trobat al Pakistan i a l’Aràbia Saudita. Perquè l’Exèrcit afganès no va plantar cara a l’enemic sinó que –tret d’excepcions– va tirar les armes i va sortir corrents deixant el país sencer en mans dels talibans en tot just tres mesos. Ningú els ha parat els peus perquè ni tan sols ho han intentat. Perquè un exèrcit lluiti s’han de donar almenys tres condicions: primer, la identificació amb una causa, un país o un govern i els afganesos no tenen sentit de país i se senten més paixtus, hazares, tadjiks, etcètera, que afganesos. Tampoc tenien motius per identificar-se amb un president que els ha abandonat a les primeres de canvi. Del govern millor no parlar-ne. En segon lloc, un exèrcit combat quan té caps militars que admira, que saben el que volen i que s’ocupen que els seus homes estiguin motivats, ben dirigits, armats i alimentats, i això tampoc ha passat, probablement perquè els diners desapareixien al forat negre d’una corrupció endèmica. En tercer lloc, els soldats han d’estar convençuts de la bondat del que defensen i creure que per salvar-lo necessiten acabar amb l’enemic en un joc de suma zero. Estar disposats a matar i a morir i convençuts de vèncer. A falta d’aquestes condicions i abandonat pel seu aliat americà, l’Exèrcit afganès no ha trobat motius per combatre, ha entregat als talibans el seu arsenal militar i els ha permès, per a més escarni, entrar al mateix Kabul sobre els Humvees blindats de l’Exèrcit dels Estats Units.

Notícies relacionades

Guanyar versus governar

Les veus de les víctimes

Queda l’assumpte molt difícil dels nostres valors i del negre futur que els espera a les dones afganeses. Durant els últims 20 anys han pogut estudiar i treballar i ara hauran de tornar a tancar-se a casa i sortir al carrer amb burca. ¿Tenim una responsabilitat amb elles? Certament que la tenim, i més fins i tot els membres de la coalició que, com Espanya en Kala-i-Naw, hem construït escoles i hospitals a l’empara de l’operació Llibertat Duradora. Es va anomenar així, no és sarcasme. Hem de rebre com a refugiades totes les que puguem, igual que als que ens van ajudar com a intèrprets, etcètera. Però això no resoldrà el problema, i a més no hem d’oblidar que els responsables del que passa són els mateixos afganesos que, tenint dones, filles i mares, no les han defensat com devien davant la milícia medieval, teocràtica i obscurantista que els ha derrotat.

Una altra cosa és la relació que decidim mantenir en el futur amb l’Emirat Islàmic de l’Afganistan en funció del seu respecte a una Declaració de Drets Humans de l’ONU que els talibans consideren producte de la cultura judeocristiana aliena a les seves pròpies tradicions.