Seqüeles del procés Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

El viatge de Bezos i el de Puigdemont

Entre les mil conseqüències desagradables del procés, encara avui, després dels indults, es desgranen nous problemes de la mà de la cada vegada més evident mediocre i enverinada justícia espanyola

2
Es llegeix en minuts
El viatge de Bezos i el de Puigdemont

blue origin

Em decep que en el súmmum de les privatitzacions ara hi hagi una carrera espacial entre multimilionaris privats. Gasten el que fa tanta falta a la Terra pujats als coets per divertir-se amb la ingravidesa i clavar-se amb quatre amics xampany i ostres, mentre ens miren sense veure’ns des de l’escotilla. Per pur plaer, 10 minuts a l’espai sense anar cap a la Lluna o Mart. Jeff Bezos va caure després ordenadament en una càpsula subjecta per paracaigudes. En va sortir rient, presumint de les seves ganes d’«ho tornarem a fer». Ho havia preparat bé. Té mitjans per fer-ho sense arriscar les seves cases, iots i tren de vida. És tot menys un bocamoll, encara que jo sigui ideològicament contrari al que ha fet.

Com a català és impossible evitar la comparació amb aquest altre viatge cap a les estrelles que han efectuat Artur Mas i Puigdemont en l’última dècada, amb presses, sense preparar-lo bé i sense explicar com viuríem després del procés als milions de presumptes implicats que desitjaven fer pujar la seva nau per compartir secallona i Raimat durant el viatge a Ítaca, i prescindint dels altres tants milions de persones que deixaven enrere en el seu enlairament. La caiguda d’aquest globus va ser patètica, amb el president de la Generalitat fugit fora d’Espanya sense haver avisat els seus que no es presentaria al despatx per compartir amb els qui el van obeir el que vingués. L’auge i caiguda del procés han coincidit amb un empobriment en fletxa de Catalunya, desbordada per un Madrid buidador de tot el que toca, siguin béns o legalitats.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

Entre les mil conseqüències desagradables d’aquesta improvisació irresponsable i il·legal encara avui, després dels indults, es desgranen nous problemes de la mà de la cada vegada més evident mediocre i enverinada justícia espanyola. Es tracta d’un pou del qual o ens treu la Unió Europea i la seva justícia temperada o ens pot durar diverses dècades més. Els comptes del Gran Capità fets pel Tribunal de Comptes són abusius i constitucionalment discutibles. Només juguen a favor seu els altres comptes paral·lels dels qui asseguren que la Generalitat ni va gastar ni ha de tornar un duro de la seva propaganda exterior antiespanyola. 

¿Qui li torna, en forma de serveis, a la gent els molt o pocs diners malversats? Queden lluny les diades multitudinàries i familiars en les quals a la direcció del procés, per pacifista, només li va faltar repartir armes per anar a prendre la Delegació del Govern Espanyol. Ara, en la desinflada, sense crèdits per pagar les fiances lligades a la presumpta malversació (treure la llengua als bancs quan van traslladar les seus no surt gratis, en contra del que ens van predicar), com que la Generalitat legalment poruga no vol posar directament ‘els cèntims’ ja vol organitzar-se una recaptació massiva de donatius. Això amenaça de traduir en xifres concretes el temps transcorregut des d’aquelles diades en què tot es prometia com a possible i gratis, encara que ja es feien la traveta entre si, disputant-se el ben remunerat poder futur les forces independentistes i la decisiva CUP.