Vivenda Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

El mercat de lloguer a Catalunya i l’impacte de la Covid

La llei catalana de contenció de rendes no ha sigut útil per complir el seu objectiu i tan sols ha servit per crear un clima encara més gran d’inseguretat jurídica

3
Es llegeix en minuts
El mercat de lloguer a Catalunya i l’impacte de la Covid

Gustavo Santos

Com en la gran majoria dels àmbits d’activitat econòmica, la pandèmia provocada per la Covid-19 ha colpejat fort el sector immobiliari i la crisi ha portat a viure uns mesos molt durs, complicats i, sobretot, incerts.

Les grans ciutats de tot el món han patit una baixada poblacional, amb la desaparició de la demanda temporal de lloguer de col·lectius com el dels estudiants o els treballadors temporals, que a causa de la pandèmia han abandonat les grans àrees metropolitanes. Un exemple d’aquesta situació és Nova York, que s’estima que va perdre mig milió d’habitants fins al quart trimestre del 2020 i on els lloguers van baixar entorn del 15%, per la disminució de la demanda. Barcelona no ha sigut una excepció, la mitjana dels preus dels lloguers a la ciutat ha baixat un 9% respecte als 1.005€ del tercer trimestre del 2019, fins a arribar als 905€ en aquest primer trimestre del 2021. Malgrat que durant aquest primer trimestre es van registrar un total de 14.399 nous contractes de lloguer, la xifra més elevada de nous contractes de la sèrie històrica, les rescissions de contractes també van ser de les més elevades, amb 13.224. A Barcelona, tots els districtes han registrat acumuladament més rescissions que nous contractes de lloguer des de l’estat d’alarma fins al primer trimestre del 2021.

Un altre factor que ha marcat la realitat del sector aquests últims mesos ha sigut la llei catalana de contenció de rendes, que va entrar en vigor el setembre del 2020. Una llei, no obstant, que encara no ha pogut demostrar la seva eficàcia ja que, com dèiem abans, el principal factor d’aquesta baixada de preus ha sigut la reducció de la demanda provocada per la situació de la Covid-19. Ho demostra també el fet que, segons els portals immobiliaris, tant a Madrid com a Barcelona s’ha registrat una reducció del preu del lloguer molt similar, malgrat que a la capital espanyola no hi hagi cap tipus de legislació de control de preus. En definitiva, una llei que no ha sigut útil per complir el seu objectiu i que tan sols ha servit per crear un clima encara més gran d’inseguretat jurídica, que ha provocat que a Barcelona s’hagi produït una reducció de l’oferta de lloguers des de setembre del 2020 del 10,2% com a conseqüència de la retirada de pisos del mercat de vivendes per part dels petits propietaris.

Una situació, en definitiva, que ha generat molts dubtes i inseguretat al sector i que, conjuntament amb l’estricte confinament que hem viscut durant molts mesos, han provocat que moltes persones es replantegessin la vivenda i l’entorn on viure en el futur. Emigració de les grans ciutats cap a altres zones, que és evident en el cas català i que es reflecteix en el saldo de nous contractes de lloguers firmats a Catalunya, excloent Barcelona, que ha sigut positiu en tots els trimestres des de l’inici de la pandèmia. Aquest primer trimestre del 2021, per exemple, s’han firmat un total de 28.840 contractes i s’han registrat 23.888 baixes. Aquesta tendència també s’ha vist reflectida a la mitjana de preus de lloguers a Catalunya, sense comptar Barcelona ciutat, que en el 2n i 3r trimestre del 2020 van arribar a un màxim de 653 €/mes, i van reflectir l’increment de la demanda fora de Barcelona que hi va haver durant aquells mesos.

Resulta poc seriós afirmar que la reducció de preus del lloguer a Catalunya és conseqüència de la llei de contenció de rendes, aprovada el 21 de setembre del 2020, obviant els efectes de la crisi de la Covid-19 i el que ha passar en altres ciutats.

Notícies relacionades

Afirmació que serveix per amagar a la ciutadania que es continua sense fer res en política de vivenda des de fa molts anys, més enllà de carregar els propietaris privats amb l’obligació de les administracions de cobrir les necessitats d’allotjament de les famílies amb baixos ingressos.

El control dels preus de lloguer, en absència d’una eficaç i potent política de vivenda, agreuja més l’emergència residencial, tot i que algú tingui la temptació d’atribuir-se com a mèrit polític la reducció dels preus de lloguer derivada de la crisi generada per la Covid-19.