ANÀLISI
De Ramos al germà de Maite Laporta
SE’LS EN VA SERGIO RAMOS.- Han coincidit dues coses: el mite madridista volia escurar la seva carrera amb més diners dels que estava disposat a pagar el Reial Madrid, i Florentino va veure que podia treure’s per fi de sobre un jugador vell, car, trencat per les lesions i ja espremut fins al límit. L’Ésser Superior, alhora, s’allibera de l’ombra de qui era tan símbol del club merengue com ell mateix o com ho va ser Cristiano Ronaldo. I de cara als integristes i nostàlgics, sense que sembli que la decisió és seva.
¿Amb quina samarreta repartirà estopa o arrossegarà les seves lesions a partir d’ara el sevillà? A Barcelona provoca esgarrifances la possibilitat que vagi i taqui la imatge del City, que gràcies a Guardiola és la segona marca de molts blaugranes. S’acceptaria millor que anés al club-negoci amb menys prestigi del món, el París SG, i que en el seu declivi final i sense àrbitres espanyols ajudi el menys possible el traïdor Neymar en les seves ganes de guanyar la Champions i la Pilota d’Or.
L’EUROCOPA, BÉ, GRÀCIES.- Es multipliquen els favorits. Alguns comparen la molt eficient Itàlia i els bons rampells d’Anglaterra, Bèlgica i Holanda amb els valors segurs de França i Alemanya. A l’Eurocopa, en la seva faceta d’aparador de figures que el Madrid somia fitxar, qui de moment enlluerna més és Mbappé, a qui el Bernabéu ja considera mig seu. Però el torneig acaba de començar, té molt recorregut per davant i es refermaran altres estrelles més barates.
Tot i que per les seves fallades clamoroses davant la porteria els mitjans de comunicació castellans no recorden a l’afició que Morata és jugador del Reial Madrid, és una fal·làcia repetir que a la selecció no hi ha futbolistes blancs. Hi és ell. Potser ho diuen perquè per a ells encara seria pitjor que es digués que Morata resumeix les virtuts futbolístiques madridistes a l’equip del Viva España. Vist des de Barcelona, la gran figura de la selecció és una altra. Es diu Luis Enrique, conegut per la seva tossuderia, ara amb el gran gest tàctic de creure poc en els màxims golejadors espanyols –com Iago Aspas i Gerard– de la mateixa manera que durant un temps es va oblidar de Jordi Alba. Als independentistes, per cert, els agrada molt aquesta selecció.
LA FAMÍLIA LAPORTA A LA SEVA.- Des dels Països Baixos arriba la versió que quan els representants de Wijnaldum (excel·lent a l’Eurocopa) van venir a Barcelona fa dues setmanes tenien el mandat del jugador que volia ser entrenat per Koeman per firmar pel Barça. No ho van fer perquè en aquell moment el germà de Maite Laporta estava perdent el temps donant voltes a la possibilitat de fer fora –després de menystenir d’ell públicament– l’entrenador holandès. Per això el tren del fitxatge de Wijnaldum va passar de llarg. En canvi, després que Koeman hagi sigut ratificat, l’altre aspirant a treballar amb ell, Depay, sí que fitxarà, fins i tot perdent diners.
El germà de Maite Laporta i cosí de Marta Segú Estruch, a qui aquests dos fitxatges per a càrrecs remunerats a les oficines blaugrana no se li han escapat, sembla ser poc conscient del desgrat de gran part dels socis i seguidors davant la relaxació ètica. És similar a la que ja li va costar una moció de censura quan va deixar enrere l’esperit regenerador amb què es va presentar al seu dia a l’Elefant Blau. Amb tot, en aquests temps de crisi sempre anima saber que hi ha una família a la qual van bé les coses.
